Connectant amb l’essencial

Foscor, fred i molta boira... Semblava que encara érem a Lleida però havíem passat tota la nit en un autobús. Eren les sis del matí del 8 de desembre quan els monitors de l’Esplai arribàvem a Taizé: una comunitat monàstica ecumènica situada a la Borgonya, França.

Tothom que hi va coincideix en una cosa: després d’estar-hi tornes a casa amb quelcom remogut. Ja sigui per descobrir el viure en l’austeritat, ja sigui per compartir pensaments i fe amb gent d’arreu o pels cants que des del primer instant t’omplen de forma inexplicable. Jo he tornat a casa amb quelcom remogut. És un indret on qualsevol hi pot trobar el seu lloc i, encara millor, es pot retrobar a ell mateix. Els voluntaris i els germans de Taizé, que ho han deixat tot per a viure-hi, fan tirar endavant aquest lloc de peregrinatge que, a l’estiu, cada setmana s’omple d’uns 5000 joves.

Quin millor lloc que aquest per a replantejar-nos els fonaments d’allò que tant ens estimem. Els monitors volíem fer nostre l’ideari de l’esplai: quin tipus de persona volem aconseguir educant en el lleure? a quin model de societat aspirem? com hi té cabuda Déu en tot això?

Amb tot, encara vam tenir temps d’ajudar en una neteja a fons dels lavabos, aprendre a tallar un panet amb una cullera i gaudir d’unes vistes màgiques quan el dissabte va sortir el sol. Tornem reomplerts d’una energia que no té paraules i amb l’objectiu aconseguit:  desconnectar de l’urgent per connectar amb l’essencial.

Cristina Balsells,
Monitora de l’Esplai