Caminem junts

No, no em refereixo a una de les estrofes de la cançó de “Doctor Prats”, sinó al títol que ha posat enguany l’església catalana fent-se ressò del sínode que s’inicia aquest octubre i es clourà al 2023: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”. La finalitat d’aquest procés, com diu el papa Francesc és: “no és produir documents, sinó «fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer aflorar esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una albada d'esperança, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, redreci els cors, doni força a les mans »”

Sembla que la idea del papa és posar l’Església en actitud de camí: “caminar junts, per llegir junts els signes dels temps, discernir com hem d’actuar i participar junts de la missió”. Un camí no jeràrquic, sinó comunitari.

Al cancell de la Parròquia tenim la imatge d’Ignasi pelegrí, de Rafel Solanic. Té un posat conscient (està dret) i amb peu avançat (en actitud d’iniciar un camí).  Tot el seu gest és auster: va descalç i vestit de sac. Amb la mà esquerra agafa el bastó i sembla disposat a deixar la seva espasa i el seu món vell, que sosté amb la dreta, als peus de la Moreneta.   El camí d’Ignasi, que aquest curs celebrem el 500 aniversari, ens pot ajudar a veure la parròquia com una comunitat que vol caminar plegada. Mentre estem en marxa ens podem fer ressonar: com es realitza avui el ser comunitat que camina plegada? Què és allò que permet a l’Església avui anunciar l’Evangeli? Quins passos ens anima a fer l’Esperit Sant?

Comencem el curs, caminem junts!

Caminem junts!

P. Roger Torres, rector