Dolor – Esperança – Urgència

Dolor – Esperança – Urgència

Què esperem aquest Nadal? Com ens hi preparem?  Si deixem el pilot automàtic és fàcil que arribi el Nadal i ens trobi només preparats amb els aspectes més externs: taules ben parades, regals i arbres engalanats amb llumets i boles de colors. Però esperem alguna cosa més, oi? Si volem fer una bona preparació caldrà que ens prenguem amb atenció el temps d’Advent.

Sant Ignasi ens proposa, abans de contemplar el naixement de Jesús, veure com Déu contempla el món. I veure com aquest Déu es commou davant de tant DOLOR com hi veu. Una mirada atenta a la realitat que vivim ens farà participar amb sentit del significat del Nadal.

L’Advent és també un temps d’ESPERANÇA, esperança que Déu escoltarà el clam del qui pateix i restablirà la justícia. Només amb un sentiment d’empatia amb el qui pateix podrem arribar a poder percebre que vol dir esperança.  Esperança que el pobre no menjarà de les engrunes de les taules dels rics, sinó que serà restaurada la seva dignitat com a persona.

I quan hem vist i hem sentit el crit del pobre és quan ens neix un crit sincer d’URGÈNCIA: “Vine, Senyor Jesús, no tardis més!”.  L’Advent ha de ser també un temps de pregària, de desig que Déu vingui i es faci present, no només en forma de pessebre bonic, sinó com a realitat viva i que il·lumini les foscors del nostre món.

Cultivem, doncs, una mirada atenta a la realitat, que ens ajudi a guanyar en sensibilitat i empatia. Escolem el clam dels dolors del món i la necessitat d’esperança en un nou ordre de governança. Avivem el desig què Déu es faci present en les nostres vides, que ens ajudi a canviar.

P. Roger Torres
Rector