La integral perfecta

Hi ha un passatemps per a nens i nenes que consisteix en enllaçar uns números fent un traç, al final en surt un dibuix. Seguint aquesta idea podríem preguntar-nos, al acabar el dia, quin dibuix sortiria si resseguíssim totes les passes que hem fet durant la jornada. Posem un exemple: hem sortit de casa, un punt. Hem passat davant del forn, segon punt. He passat per davant d’aquella bústia de correus i m’he trobat a tal persona, tercer punt. Davant del super he vist aquell captaire, quart punt. Més amunt m’he fixat en aquell avi que acompanyava el seu net a l’escola, cinquè punt... De tot el que vivim, ja sigui de forma activa o passiva, en recollim emocions, se’ns despertem passions i al final del dia ens podem preguntar, què integra tot el meu viure? On ha ressonat més el meu cor? Perquè allí on tenim el cor hi tenim el nostre tresor, diu l’evangeli. Doncs, sí, què integra avui el meu viure?

De forma semblant, la comunitat al cap de la setmana ha fet moltes coses: alfabetització d’adults, neteja de les sales, curs bíblic, grups de revisió de vida, grups de pregària, catequesis d’infants, grups de confirmació i de joves, grups de vida creixent, acompanyaments als exercicis, curs de guitarra, acollida, catequesi especial, esplai... una gran varietat de persones en edats, condicions de vida, religions, pensaments. I hom es podria preguntar, què integra tot aquest viure? L’Ignasi Salat, físic de professió, un dia em va donar la resposta tot cofoi a l’acabar la missa del dissabte: “aquesta celebració és una integral perfecta!”.

Sí, l’Eucaristia és aquell moment que integra tots els elements del nostre viure, ja sigui a nivell personal com a nivell comunitari. En el cas de la vida comunitària encara és més sorprenent. Per què com pot una celebració aplegar-nos a totes i tots essent tant diversos? Al voltant de cada Eucaristia es constitueix i es reconeix una comunitat. I és bonic perquè els quaranta minuts que passem junts compartint pregària, escolta de la paraula, cants ens sentim convocats per Crist i animats per un mateix Esperit. I en l’eucaristia es dona allò del principi gestàltic en que el tot és més que la suma de les parts. Un tot que comença ja mentre ens anem trobant de camí i continua al sortir, en aquells moments que ens preguntem el “com esteu” i comentem els sopars de duro de la setmana. És bonic contemplar una comunitat que sap viure, celebrar i servir moguda per l’Esperit.

P. Roger Torres, rector