Sorprenent i incontrolable

Potser no sabem d’on ve i cap on va, però bufa fort i valent. Així funciona l’Esperit de la Pentecosta. Resulta sorprenent, incontrolable, supera les nostres previsions i càlculs. Els deixebles de Jesús van sentir la força de l’Esperit Sant sense saber què farien i què els esperava, però van experimentar la seva irrupció, el seu impuls i es posaren a caminar.

Ens cal aprendre a fer-nos dòcils a l’impuls de l’Esperit, encara que no ho tinguem tot clar. El fet és que no ens estalviarem la dosi d’aventura necessària per tal de no ofegar-lo, el risc hi és!

Parlo del risc a l’hora de construir el Regne de Déu, captant el que cal entomar i fer segons els reptes i els signes del nostre temps. Parlo del fet que els nous escenaris i fronteres exigeixen reaccions, ens ho impulsa el vent nou de l’Esperit. I parlo de l’aire fresc que juga a favor de respondre amb solidaritat activa davant de la misèria i la injustícia dels empobrits i exclosos, del sofriment dels refugiats, de la violència dels violents, i de la impassibilitat dels poderosos.

El cristià que s’obre a la ventada bondadosa de l’Esperit acabarà mostrant-se sorprenent i incontrolable, constructor d’una nova i millor manera de viure. És això el que hauríem de voler, no us sembla?