Un pa fet de moltes espigues

“Joves, no renuncieu al millor de la vostra joventut, no observeu la vida des d’un balcó. [...] deixeu brollar els somnis i preneu decisions. Arrisqueu, encara que us equivoqueu. No sobrevisqueu amb l’ànima anestesiada ni mireu el món com si fóssiu turistes. Feu enrenou! [...] Si us plau, no us jubileu abans d’hora.” ChV 143

Aquest curs l’Església ha treballat el Sínode dels joves. De les moltes conclusions que podem extreure en destaquem quatre: el procés de treball, el jove, el discerniment i l’acompanyament.  

La pluralitat i la manera de fer d’un sínode marca la manera de com ha de fer l’Església segons Francesc.

  “... som conscients que no es tracta només de crear noves activitats i no volem escriure «plans apostòlics expansionistes, meticulosos i ben dibuixats, propis de generals derrotats» (EG 96). Sabem que per ser creïbles hem de viure una reforma de l'Església, que implica la purificació del cor i canvis d'estil. L'Església ha de deixar-se modelar, realment, per l'Eucaristia que celebra, com font i cimal de la seva vida: la forma d'un pa fet de moltes espigues que partim per a la vida del món. El fruit d'aquest Sínode, la decisió que l'Esperit ens ha inspirat a través de l'escolta i el discerniment, és el de caminar amb els joves, anant cap a tots per testimoniar l'amor de Déu. Podem descriure aquest procés parlant de sinodalitat per a la missió, és a dir, sinodalitat missionera: «La posada en acció d'una Església sinodal és el pressupost indispensable per a un nou impuls missioner que involucri tot el Poble de Déu» [...] «El camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l'Església del tercer mil·lenni »”  (DF 118)

El papa emfatitza que no ha estat un sínode de la joventut, sinó del joves. I agafant de rerefons l’evangeli dels deixebles d’Emmaús proposa una pastoral que personalitzi, acompanyi i ajudi al discerniment.

Us convido a pregar uns pels altres aquest estiu i, en especial, pels joves. Pels nostres joves monitors i monitores d’activitats d’estiu. Que descobreixin, enmig de la natura i en la tasca d’educar els infants, una manera contemplativa i servicial de trobar Déu. I també us animo que preguem pels joves nouvinguts a la nostra ciutat (prop de cinc-cents trenta a les comarques de Lleida) que trobin en nosaltres el somriure de l’acollida i l’hospitalitat. 

P. Roger Torres

Rector