oberts a Déu

Senyor, anem al desert, al que l’Esperit ens porta, amb el desig d’escoltar la teva veu en el més profund de nosaltres mateixos.

El silenci del desert el cerquem en la pregària, en les jornades de recés, en les passejades per la natura... però tantes vegades la nostra vida esdevé un desert ple de dolor, incertesa, desesperança...

Senyor, no et canses de repetir-nos: “veniu a mi els cansats, afeixugats, els que patiu, els exclosos...” Gràcies!

Venim a tu i ens postrem als teus peus; amb el cap cot i, amb un fil de veu, però amb plena confiança, et diem: “Si vols em pots purificar”.

Purifica’ns dels nostres mals que ens exclouen per creure’ns millors, superiors a d’altres, que ens tanquen en el nostre ego i no ens permeten la relació perquè no els creiem adequats, o a l’alçada.

Senyor, ens has escollit com a deixebles, i la nostra vida ha pres un rumb diferent. Ara et seguim per tot arreu delerosos per conèixer-te més i més.

T’hem escoltat a la sinagoga i el nostre cor s’ha sorprès pel missatge de les teves paraules i l’autoritat amb què les has dites, tornem contents i desitgem que coneguis la nostra llar; amb la seva senzillesa, oferir-te el que tinguem, espontàniament, sense amagar les dificultats i patiments que Tu amorosament guareixes.

Senyor, ens estem a la Galilea, la perifèria, desitgem una vida sense ensurts, però sense color. No volem saber què passa en el centre on bull la vida, no volem comprometre’ns, sols desitgem viure per nosaltres mateixos, busquem el nostre confort.

Escoltem, és el Senyor qui ens parla, qui ens fa confidència; ens sorprèn i ens meravella quan desitja que el coneguem. Obrim bé el cor per què les seves paraules s’hi dipositin i des d’allí nodreixin tot el nostre ésser.

És el Senyor qui comparteix la seva joia en mostrar-nos el seu fill, la seva relació de complaença amb ell.

El Senyor mateix ens mostra el secret de la seva ànima: aquest és el seu elegit per a fer realitat el seu pla, a qui ha ungit amb la riquesa del seu Esperit,