oberts a Déu

Jesús, avui t’atures per a valorar, no quina és la quantia, si no quina és la passió que impregna les nostres aportacions per anar donant presència al teu Regne. Penetres la teva mirada amorosa que tot ho accepta, perdona i agraeix al nostre cor i acceptes els sentiments que inspiren la donació.

El nostre Déu, l’únic, l’origen de la nostra existència, creats i recreats cada dia perquè sentim i gustem el seu amor per nosaltres, per la vida, per tot. El seu desig en portar-nos a l’existència és que participem de la joia del seu amor ja des d’ara, El Senyor, és l’únic en desprendre’s del seu amor, la seva essència, per fer-lo present i palpable cada dia de la nostra vida.

Estimar-te a Tu com a mostra d’agraïment per tant d’amor rebut, mínimament correspost des de la nostra capacitat humana.

Senyor, aquesta és la meva història, tu bé la coneixes.

Feia força temps que estava asseguda a la vora del camí, la meva ceguesa m’impedia veure’t en el més profund del meu ésser, en les persones de l’entorn i en la vida.

El Pare, en l’Esperit, és la força que ens impulsa, és  l’imant que ens atreu, enamorats, a Jesús, sempre respectant la nostra llibertat per fluir en el seu amor o fer-nos enrere a la seva proposta de vida, si la considerem massa radical i ens és difícil d’acceptar.

La nostra vida s’ha de caracteritzar per una finesa dels sentits per copsar  la presència del Senyor que se’ns apropa des del nucli interior de cada persona amb qui ens creuem en el dia a dia. En sentir-nos tocats per Ell sols podrem amb joia agrair i adorar.

Ens sorprèn que el seu Esperit, la grandesa del seu amor, es faci lloc en la nostra petitesa; la seva grandesa ens ha donat la vida, l’ha creat i la recrea perquè anem essent un tot amb Ell, amb tota la humanitat, amb la creació.