oberts a Déu

El Fill de l’home va ser enlairat, la llum que l’habitava, la llum del Pare, des de la creu va esdevenir perdó pels que no sabem el que fem i, ens va descloure els ulls i ens tocà el cor en contemplar la força de l’amor en la seva entrega al Pare i, com el centurió, també nosaltres creiem que ets el Fill de Déu.

És en Jesús, tan humà i alhora Déu, lliurat per nosaltres, amb qui feliços desitgem fer la vida.

Crist ressuscitat, et fas present en cadascun de nosaltres, com la llum que ens és Vida per sempre.

Senyor, ens preguntem: quin és el teu temple, on està situat? Sentim el desig d’apropar-nos per adorar-te i oferir-te les nostres ofrenes.

L’Esperit ens inspira que cadascú de nosaltres som temple sagrat perquè en el nucli fundant hi ets Tu, l’amor creador.

És temple sagrat el món al qual vas anar donant forma, color, olor, vida amb una genial inspiració. T’oferim el cor encès per tanta meravella, t’adorem i et donem gràcies.

Senyor, anem al desert, al que l’Esperit ens porta, amb el desig d’escoltar la teva veu en el més profund de nosaltres mateixos.

El silenci del desert el cerquem en la pregària, en les jornades de recés, en les passejades per la natura... però tantes vegades la nostra vida esdevé un desert ple de dolor, incertesa, desesperança...

Senyor, no et canses de repetir-nos: “veniu a mi els cansats, afeixugats, els que patiu, els exclosos...” Gràcies!

Venim a tu i ens postrem als teus peus; amb el cap cot i, amb un fil de veu, però amb plena confiança, et diem: “Si vols em pots purificar”.

Purifica’ns dels nostres mals que ens exclouen per creure’ns millors, superiors a d’altres, que ens tanquen en el nostre ego i no ens permeten la relació perquè no els creiem adequats, o a l’alçada.

Senyor, ens has escollit com a deixebles, i la nostra vida ha pres un rumb diferent. Ara et seguim per tot arreu delerosos per conèixer-te més i més.

T’hem escoltat a la sinagoga i el nostre cor s’ha sorprès pel missatge de les teves paraules i l’autoritat amb què les has dites, tornem contents i desitgem que coneguis la nostra llar; amb la seva senzillesa, oferir-te el que tinguem, espontàniament, sense amagar les dificultats i patiments que Tu amorosament guareixes.