Pregàries

T’adorem i et lloem Pare nostre des de sempre, terrissaire que ens vas donant forma, la teva forma, que no ens abandones malgrat que ens desviem del teu camí i segueixes omplint-nos d’amor. Com les muntanyes ens fonem en la teva presència!

La vida és un estat permanent de vetlla, que Tu com a guspira encens i alimentes fins que esdevé foc que abrusa el nostre cor en desig per la teva trobada.

Vetlla la nostra mirada que es va tornant transparent i càlida per poder veure’t en la llum, en la fosca, en la boira...

Senyor ens vas regalant els talents com a gotes de pluja que cauen suaument. A cada persona els que Tu creus adequats segons les seves característiques personals. Tu has creat totes les vides, les coneixes bé i saps els talents que podran gestionar per la seva realització i plenitud.

Cada persona amb els seus talents, que porten el segell del Pare, són una baula de la cadena humana que transita i col·labora en la realització del Regne per arribar a participar del goig del Senyor. Tu els dónes llibertat i mai perds l’esperança en l’esforç dels teus fills.

Gràcies, Pare per haver-te enamorat de nosaltres, ja abans de crear-nos, perquè ens unim a Tu, l’espòs, en la plenitud del Regne. Desitges la nostra intimitat, som meravellosos als teus ulls.

Tu ens vas seduint, ens vas enamorant, ens crides pel nostre nom. Ens vas omplint de la Saviesa i el nostre cor s’encén de desig i a poc a poc te’l obrim i ens acostem confiats per encaixar les teves mans en la festa de les noces.

Ens esperes a la porta de casa pacientment, vens al nostre encontre allà on menys imaginem i, sols Tu saps el dia i l’hora.

Pare, Tu ets feliç donant-te i desitges que nosaltres participem de la teva felicitat en la donació a Tu i als altres.

Com a pare transmets als teus fills el que cal fer i ser per assolir aquesta felicitat, la millor, l‘única.

Que el nostre esperit sigui pobre en orgull, en possessions, en poder per senzillament confiar-nos a les teves mans, disposats a deixar-te expressar en nosaltres la teva voluntat en la construcció del Regne.

La vida és una constant invitació del Pare a participar d’un banquet on celebrar el seu Amor, on ens obsequia amb el millor d’Ell.

Totes les coses, totes les circumstàncies de la vida són per a tu, Pare, un motiu per convidar-nos a celebrar la teva presència. Te’n donem gràcies!

Les nostres ocupacions, les nostres distraccions en coses que creiem ens ompliran i ens aportaran felicitat, la nostra mirada fixa i ben limitada fan que rebutgem la teva invitació o que ni tan sols en percebem el teu desig. Et demanem perdó!