Carta d'una mare al seu fill

A mesura que em faci gran, i en aparença ja no sigui la mateixa, i em torni maldestre en els meus moviments, tingues paciència, recorda les hores que vaig passar ensenyant-te a fer les mateixes coses que, avui, ja no sóc capaç de fer.

Quan em vegis perduda davant de tota la tecnologia que em costa tant d'entendre, dedica'm el teu temps, recorda que vaig ser jo qui et va ensenyar les coses més simples de la vida.

Si et repeteixo les mateixes històries, encara que ja coneguis el final, escolta'm. Quan eres nen, vaig haver d'explicar centenars de vegades el mateix conte fins que t'adormies.

I si mentre conversem m'oblido del que estem parlant, dóna'm temps per recordar, i si no ho puc fer, comprèn que potser no és important el que conversem, sinó que m'escoltis, i estar junts.

Quan em fallin les cames, dóna'm la teva mà per recolzar-me, com jo ho vaig fer quan vas començar a donar les teves primeres passes.
Sempre vaig voler el millor per a tu, i sé com tu m'estimaves i m'admiraves. Avui sóc jo qui està orgullosa en veure com t'enfrontes a la vida, en veure qui ets.

A mesura que em faci gran, així com t'he acompanyat jo, acompanya'm tu cap a on em porta el camí.
A mesura que em faci gran, seguim caminant l'un al costat de l'altre.


(Traducció catalana de "Cuando pasen en mí los años", per Marc Vilarassau)