El nou logo parroquial | 2010/02/18, 17:35:32 |

Us presentem el nou LOGO de la nostra Comunitat Cristiana Parroquial de Sant Ignasi de Loiola. No es tracta d’una qüestió purament estètica, ni tampoc un simple canvi d’imatge més o menys afortunat, volem expressar coses més essencials.
Mirem-lo bé. Què hi veiem? És una creu oberta al món i a la realitat, com ho va ser la irrupció del Crist en la nostra història. Déu escriu en Jesús una nova carta a tota la humanitat, tota ella és destinatària de la revolució interna que proposa. La comunitat dels seus seguidors mai no podrà ser de portes tancades, tothom ha de fruir de la nova ventada de l’Esperit: entrant per a trobar-se amb el Senyor, i sortint per a compartir l’infinit amor de la seva amistat.
Trobar-se amb el Senyor assenyala la vitalitat de la vida comunitària, els seus grups, les seves activitats, la seva gent, cada una de les persones amb noms i cognoms. Tot el que es fa i es viu ens posa en contacte amb el qui ens anima i inspira, és una diversitat de maneres que voldrien respondre a la voluntat de Déu. Fer servir tots el mateix logo significatiu de la comunitat (publicacions, cartes, cartells, i cartelleres, etc) ens recordarà que som un mateix cos amb diversos membres (1Co 12,12-30).
Sortir per a compartir l’infinit amor de la seva amistat ens fa sentir que assumim la mateixa missió de Jesús, el seu mateix camí cap enfora més enllà de Jerusalem, a la Galilea de les Nacions (Pau de Tars reblarà aquest mateix esperit). Però “sortir” també vol dir aprendre i deixar-se sacsejar pel que passa en el món, pels sofriments i les angoixes de la gent, pels grans problemes de la humanitat.
I tanmateix, però, es tracta d’una creu. Això significa que el compromís de l’amistat amb Jesucrist vol dir també moments de dificultats, renúncies al propi bé per un altre de millor, incomoditat, incomprensions, sensació de solitud, etc. Els cristians com a testimonis del Déu de la vida mai no s’han pogut estalviar les incursions de l’acció de la malícia. Però la vida del Déu ressuscitat en Jesús ha vençut el que semblava irreversible. La darrera paraula de Jesús no és pas “Déu meu, Déu meu perquè m’heu abandonat”, sinó “No tingueu por” i “Pau a vosaltres”.
Que “el nou logo”, doncs, ens vagi recordant totes aquestes coses.
P. Joan Suñol i Bosch, rector






