En la vida restem amb les portes tancades per seguretat, la nostra seguretat; tan sols ens mirem a nosaltres mateixos. La vida és tan insegura i incerta!: violència, desigualtat, enemistat, oblit dels més desafavorits, dels que pateixen... Fins i tot van matar al Fill de Déu!!  “Senyor meu i Déu meu!”

Jesús, cap porta t’impedeix venir a nosaltres, et poses al centre de la nostra vida i, sense recriminar el nostre abandó, la fugida poruga, la manca de confiança, ens dius: “Pau a vosaltres”; si esteu en mi sentireu la meva pau, en el vostre cor, que us impulsa a la vida. “Senyor meu i Déu meu!”

Senyor, ens preguntem: quin és el teu temple, on està situat? Sentim el desig d’apropar-nos per adorar-te i oferir-te les nostres ofrenes.

L’Esperit ens inspira que cadascú de nosaltres som temple sagrat perquè en el nucli fundant hi ets Tu, l’amor creador.

És temple sagrat el món al qual vas anar donant forma, color, olor, vida amb una genial inspiració. T’oferim el cor encès per tanta meravella, t’adorem i et donem gràcies.

Aquest mes de febrer engegarem un cicle de tres xerrades a càrrec de la doctora Marta Trepat amb el títol "La joia de viure". Tots els canvis necessiten ser acompanyats, què passa quan en faig 65? Com és el meu cos, la meva espiritualitat, les meves relacions amb els altres?

Començarà aquest divendres 19 de febrer a les sis de la tarda (18h) i continuarà els pròxims 5 i 19 de març, a la mateixa hora.

En forma telemàtica via Zoom per poder fer preguntes en acabar la sessió i també es retransmetrà a Youtube, si només voleu ser espectadors.

Senyor, ens has escollit com a deixebles, i la nostra vida ha pres un rumb diferent. Ara et seguim per tot arreu delerosos per conèixer-te més i més.

T’hem escoltat a la sinagoga i el nostre cor s’ha sorprès pel missatge de les teves paraules i l’autoritat amb què les has dites, tornem contents i desitgem que coneguis la nostra llar; amb la seva senzillesa, oferir-te el que tinguem, espontàniament, sense amagar les dificultats i patiments que Tu amorosament guareixes.

Escoltem, és el Senyor qui ens parla, qui ens fa confidència; ens sorprèn i ens meravella quan desitja que el coneguem. Obrim bé el cor per què les seves paraules s’hi dipositin i des d’allí nodreixin tot el nostre ésser.

És el Senyor qui comparteix la seva joia en mostrar-nos el seu fill, la seva relació de complaença amb ell.

El Senyor mateix ens mostra el secret de la seva ànima: aquest és el seu elegit per a fer realitat el seu pla, a qui ha ungit amb la riquesa del seu Esperit,