A 500 anys de la reforma protestant

L’any 1517, Martí Luter va iniciar un moviment de caràcter espiritual que tingué un abast i unes conseqüències transcendentals per a la història europea i mundial. La Reforma protestant pretenia que l’Església tornés a l’Evangeli, la qual cosa provocà fortes tensions que acabaren amb ruptura i divisió. 500 anys després d’aquella data, l’equip de Cristianisme i Justícia (EIDES) ha volgut dedicar uns tallers monogràfics per aprofundir en el diàleg entre protestants i catòlics, i obtenir un enriquiment mutu.

A  500  ANYS  DE  LA  REFORMA PROTESTANT, a càrrec de Jaume  Botey

Aquest any es commemoren els 500 anys que Martí Luter publicava un escrit sobre les indulgències que donaria lloc a l’inici de la Reforma Protestant. L’interès d’aquesta Reforma és cabdal perquè no va ser solament religiosa, sinó també en tots els àmbits i també a tota Europa.

L’Europa d’aleshores era semblant a l’Europa actual; la del sud o mediterrània que no s’assabentava del què passava al nord i aquesta tancada a casa llegint la Bíblia. No solament hi havia diferència religiosa, sinó trencament de dos maneres d’entendre les relacions humanes, polítiques i socials. Els del Nord són els que després colonitzaran Amèrica del Nord i els de l’Europa mediterrània els que colonitzaran Sudamèrica.

El descobriment de la impremta va portar canvis globals en ciència, astronomia, cartografia, una nova visió de l’univers, en la vida religiosa i prenent consciència de la necessitat de reformar l’Església, que es veia massa vinculada als interessos temporals.

Comparant aquell temps amb l’actual, ara tenim Internet, que ho revoluciona tot, la postveritat, que vol dir mentida, devaluació de paraules importants com democràcia, religió, apareix el nominalisme (cadascú es pren a la seva manera idees importants)... Vivim en temps de canvis profunds com passava en temps de Luter. I l’Església tenia menys crèdit que ara.

La barreja entre poders polítics i terrenals amb els eclesiàstics era tan escandalosa , que Luter i, abans, algunes altres persones i comunitats van treballar per posar-hi solució. Que el Papa es cuidés de les coses espirituals i l’Emperador de les materials.

Van fer intents de reforma fent vida espiritual i de pobresa sant Benet, sant Bernat, sant Francesc i grups com els Càtars, els Valdesos, els Germans pobres de Lió. Aquí, Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis ...

La situació política i social d’Alemanya era de creixement agrícola, industrial, financer, etc. Estava dividida en petits territoris. Ho havia 36 Ciutats-Estat sotmeses a famílies de la noblesa. D’aquests n’hi havia set que estaven regides per Prínceps electors. Eren els que elegien l’Emperador i actuaven com senyors feudals: recaptaven impostos i alguns eren bisbes. Es feien veritables disbarats: Albert de Brandeburg va ser bisbe als 13 anys, administrador d’Albertstad als 17 i volia ser bisbe de Maguncia als 20. Per això necessitava pagar uns diners que no tenia. Va demanar un préstec que no li van concedir. Llavors el Papa va publicar unes indulgències. El que les comprava, la persona citada, anava directament al cel sense passar pel purgatori i si ja hi era, en sortia immediatament. El Papa es va quedar amb el 50% dels diners recaptats i les va fer predicar per un pare dominic. Això va fer enfadar molt a Luter, que es pagués diner per “comprar”el cel.

El gruix de la població eren els pagesos, la classe social més baixa, analfabets i gent acostumada a patir fam, epidèmies i que pagava molts impostos. Per això van acollir molt bé la idea de no pagar-ne.

Luter va néixer el 10 de novembre de 1483 a Eisleben (Baixa Saxònia). El pare era pagès. Després comprà una mina i la família es traslladà a Mansfield. El pare el portà a l’escola de la comunitat de “Germans de la vida comú o de la Devotio Moderna” de molta religiositat interior i personal. Es posà malalt i, al cap d’un any, va anar a Eisenach, ciutat més gran, de la qual n’estigué molt  content. Entre el 1501 i el 1505 va anar a la universitat d’Erfurt i estudià el Trivium i el Quatrivium. No li agradava, però es va matricular a Dret, com volia el seu pare.

El 2 juliol de 1505 anava cap a casa i el va agafar una tempesta i va caure un llamp molt a prop seu. Aterrit va cridar que si sortia viu es faria monjo. Va entrar als agustins i va ser un bon monjo. Allí es dedicava a la pregària, la penitència, el dejuni, flagel·lacions, oració i confessió constants. Es turmentava amb angoixes, escrúpols i sentir-se pecador. Se sentia segur, com a conseqüència del què havia aprés als Germans Pobres, lloc d’educació molt estricta.

El seu superior i amic era Staupitz que li va treure els escrúpols, li va ordenar començar una carrera acadèmica a la Universitat de Wittenberg de la qual ell n’era el rector. L’havia fundat el príncep Frederic de Saxònia i n’era el mecenes. El 1507 s’ordena sacerdot i el 1508 va començar a ensenyar-hi Ètica. Després Staupitz l’envià a Roma per una qüestió interna dels agustins. Allí trobà tota mena de corrupció.

Al tornar, ensenyà els Salms i les cartes als gàlates, als romans i als hebreus. Però encara se seguia turmentant i obsessionant-se pel pecat i visqué crisis de desesperació. Es preguntava què havia de fer per obtenir la misericòrdia de Déu. Staupitz el volia ajudar i li deia: Déu no està enfadat amb tu, ets tu qui està enfadat amb Déu.

Cap al 1514, segurament amb ajuda de Staupitz, feu un gir i va descobrir el Déu de la misericòrdia: la justícia divina no és una justícia de càstig sinó d’amor. És un canvi que ell en diu “revelació de la torre”, que era la cel·la on els monjos es retiraven a pregar.

Ara ja parlarà de la justícia de Déu que fa justa la persona i que la mirada de Déu és sempre mirada d’amor i que Déu regala aquest amor. La condició humana és limitada i només Crist va complir la llei en plenitud. Insistia en la llibertat del creient per acceptar gratuïtament la gràcia de Déu. No ens salven les obres, sinó la fe que, sense cap mèrit, rebem de Déu.

La doctrina de la justificació per la sola fe ja porta implícita la condemna de les indulgències que el Bisbe de Magúncia havia escrit i un monjo dominic havia predicat. Això va portar una sèrie de debats, tant religiosos com polítics.

Luter escriu les 95 tesis per provocar debat acadèmic, per corregir abusos i negant que els diners  serveixin per obtenir la salvació. Envia aquestes tesis al seu Bisbe i al Papa dient que Déu no es compra amb diners. No li contesten, ni l’un ni l’altre. Llavors es succeeixen una sèrie de discussions, dietes, debats etc.

Staupitz convoca un capítol de l’orde dels agustins. Se li diu a Luter que repassi els escrits i els renovi. Ell contesta que la teologia Escolàstica ha fabricat un Déu a la seva mida de supèrbia, un model d’Església unida al poder. Aquesta l’anomena Teologia de la Glòria.

A la Teologia de la Glòria es contraposa la Teologia de la Creu, que busca Déu en el sense sentit del sofriment, la paradoxa de la Crucifixió del mateix Déu. El missatge fonamental del Cristianisme és Crist crucificat. “En el Crist crucificat és on hi ha la vertadera Teologia i el coneixement veritable de Déu”. Crist crucificat i els altres crucificats són la base de la Teologia de  l’Alliberament.

Luter segueix escrivint. El Papa se n’assabenta i s’enfada. Ell no tenia intenció de trencar amb l’Església, però posa en dubte el poder del Papa i dels concilis.

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya és coronat emperador d’Alemanya i diu a Luter que, com autor que és dels llibres, l’ha de portar a Roma, que el durà a la Inquisició i per tant a la foguera. Ell li contesta que és fidel a Deu per la seva consciència.

Frederic de Saxònia, veient el que passaria, el segresta i el porta al seu castell. S’hi està un any i no para d’escriure. Tradueix la Bíblia a l’Alemany i escriu els tres tractats doctrinals: “A la noblesa cristiana de la nació alemanya” sobre el sacerdoci universal de tots els batejats; “La captivitat babilònica de l’Església” sobre els sagraments. Només accepta el Baptisme, l’Eucaristia i la Penitència algunes vegades i “De la llibertat del cristià”, un resum de la seva doctrina per ser enviat al Papa quan ja havia estat advertit i estava  a punt de ser excomunicat.

En aquests tres textos surt el tema de les Solas, que es va repetint i són el cor de la Teologia luterana:

Sola Scriptura - L’Escriptura és la màxima autoritat en la fe i en la pràctica.

Sola Gratia - La salvació és un do de Déu.

Sola Fide -  La salvació només és possible quan posem la nostra fe en Aquell que morí per nosaltres.

Solus Christus - La salvació només es troba en Crist.

Soli Deo Gloria - El propòsit de la salvació que rebem és glorificar Deu.

També va fer un comentari preciós del Magníficat.

Durant aquest temps els pagesos i els minaires es van unir amb una gran revolta social en la que hi va haver unes 100.000 persones mortes, algunes amics de Luter. Estranyament es va definir a favor dels prínceps.

Al mes d’octubre de 1524 deixa de portar l’hàbit de monjo agustí.

En aquesta trifulga troba una noia monja, Caterina, es casa amb ella i tenen sis fills. Ell continua escrivint i fent conferències sense cobrar res. Ella pateix per alimentar-los.

Luter mor el 1546. Encara van seguir nous conflictes territorials i militars com el dels hugonots a França, el 1572, en què hi va haver 72.000 morts.

El papa Joan Pau II va dir d’ell que va ser testimoni de Jesús però, de vegades, ho va fer amb maneres poc adequades. Va sacsejar l’Església i la política del seu temps, encara que algunes vegades va ser contradictori.

Va dir Luter: He seguit la meva consciència i que Déu m’empari.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA -  EIDES