Canvi d'època, canvi de rumb? Puntualitat, acollida i convivència (3/3)

La tercera i última xerrada d’EIDES va anar a càrrec deSanti Torres, llicenciat en psicologia, teologia i màster en ciències polítiques. Membre de l’àrea social de CJ i de la Fundació MigraStudium.

 

Pluralitat, acollida i convivència

Estem en un món en moviment. Això no és una cosa nova. Hi ha hagut molts canvis d’època. L’ésser humà sempre s’ha mogut del seu lloc d’origen buscant-ne un altre de millor; per curiositat, per necessitat, per aventura. Des que anava a peu fins ara amb tots els mitjans actuals. Hi ha desplaçaments interns o externs. Al principi d’Àfrica a Europa, ara en tots els sentits; de Centreamèrica cap a Estats Units, cap a Austràlia. Europa ha estat sempre lloc de recepció i de sortida. El canvi o moviment d’ara és semblant al del segle XIX amb la Revolució Industrial, un canvi de paradigma. Com a la Revolució Francesa, la situació actual suposa un canvi de vida. Vivim una situació econòmica especial.

Una de les cares de la Globalització és que coneixem immediatament tot el que passa en el món: les vivències humanes, la mobilitat (emigracions). Això té conseqüències en la vida del poble. És una dinàmica que s’estén a nivell mundial. Un món en moviment. No podem pensar en una societat sense moviments migratoris.

 

Per què es generen les migracions?

Per les crisis. Hi ha una crisi conjuntural que provoca que es busqui refugi per la situació a què els ha portat la guerra, com ara la situació que s’ha generat a Europa davant l’arribada massiva de persones que busquen protecció. Les causes del refugi són les guerres. Als refugiats se’ls dona papers i poden viure al país amb certes condicions. Però la protecció es limita a un cert temps.

De fet es poden crear conflictes que els generen la venda d’armes. Espanya és un dels països que més n’exporta. Els negocis més grans actualment són: el tràfic de drogues, d’armes i de persones. El cas és que el problema dels refugiats és un fenòmen creixent. Actualment al món hi ha 65,3% de persones refugiades. El 2015, cada minut, 24 persones van abandonar casa seva buscant protecció. 40,6 milions de desplaçats interns, molts tancats en camps de refugiats, alguns dels quals hi poden passar tota la vida (Kènia, Sudan amb 5.000.000 de persones).

A Europa, els sol·licitants d’asil són 1.321.600 persones. En tres o quatre anys s’ha disparat per la situació actual de guerra. El 86% de les persones refugiades en el món són acollides als països empobrits (Turquia, Pakistan, Líban). Hi ha països expulsors com Síria, Afganistan, Somàlia, Sudan del Sud, Eritrea. Altres són receptors com Turquia, Pakistan, Líban, Iran, Etiòpia... Hi ha països que tenen tractats per rebre o no refugiats o emigrants.

 

Crisi estructural 

Sempre hi ha hagut emigració, però mai amb la quantitat d’ara. Això crea conflictes que passen per diferents estadis:

1) Pobresa i desigualtats econòmiques. De vegades, aquesta emigració té lloc dins d’un país extens on hi ha parts amb riquesa i que busca mà d’obra, per exemple, la Xina. Altres vegades han de passar fronteres on la diversitat econòmica entre un costat de frontera i altre és brutal. (Espanya-Marroc; Mèxic-Estats Units, etc) Mentre hi hagi aquest món desigual amb una renda per càpita tan diferent entre països, la gent es mourà encara que li suposi un perill.

2) Desigualtats demogràfiques. Diferències en esperança de vida: alta natalitat en països joves. En altres, baixa natalitat o població envellida.

3) Canvi climàtic. Aquest serà un factor que condicionarà el futur de les migracions. El mar s’introduirà en les terres costaneres i, segons les Nacions Unides, uns 250 milions de persones hauran de canviar d’un lloc a l’altre, en altres ciutats o altres països. Això ocasionarà canvis de vida, de treball, de costums. Ja s’està donant en alguns llocs del planeta.

4) Rostre humà de la globalització. Amb la globalització qui més hi perd, com sempre, són els pobles més empobrits. Tothom aspira a una vida millor. Abans, o bé a peu o en cavalleries, era més difícil desplaçar-se; ara amb les antenes parabòliques tothom veu com es viu en totes les parts del món i la gent fa l’esforç de poder-se desplaçar i somiar en una vida més còmoda.

 

Com responem a aquesta realitat?

1. Creant vies segures per a la migració: Per al món xenòfob, l’emigració és un mal. Si hi ha molt atur, és difícil trobar treball. Cal crear mesures segures per arribar als llocs. Cada vegada que es troba una dificultat, més perill hi ha i apareixen els indesitjables que busquen fer més i més negoci en el transport de persones cada vegada amb pitjors condicions. En tot el món, s’estan construint murs entre països rics i pobres. Una vegada han pogut franquejar-los troben un ambient hostil i dificultats en la major part dels casos per poder aconseguir papers i, el més elemental, per poder portar una vida digna. Alguns països tenen convenis per tornar els que arriben altra vegada al seu país d’origen. El dret a l’escolarització sí que el tenen de seguida, però per exemple, el de sanitat, no és immediat. Altres es troben que quan fa 10 anys que estan en el país d’arribada els fan un examen amb preguntes bastant absurdes i rebuscades que les han de contestar per poder quedar-se.

 

2. Garantir la igualtat i gestionar la diversitat. D’entrada hi ha països que no concedeixen als emigrants ni tan sols drets tan elementals com ensenyament o sanitat. S’han de reconèixer les identitats diverses que formen part de la cultura pròpia del país receptor i de l’emigrant per construir una cultura comuna respectant la diversitat. La migració és una necessitat de la nostra societat. Cal acceptar la multiculturalitat, donar normes generals, encara que particularment cadascú visqui amb alguna de les normes del seu país d’origen. En canvi, l’assimilació, viure els valors del país que acull, renunciant gairebé a tota la seva cultura és contraproduent. És el model francès. Ha fracassat perquè s’han format guettos on només els deixen parlar francès, seguir la cultura francesa. El treball hi escasseja o bé se’ls dóna un treball precari. Tot això ha produït alçaments i violència massiva perquè se senten ciutadans de segona, per tant l’assimilació no és tal. S’ha de garantir una ciutadania en la cultura comuna. A Catalunya hi ha bona assimilació cultural. S’han aplicat bastants caràcters interculturals.

 

Com construir l’hospitalitat també des de baix?

Un dels països on sembla que hi ha menys problema amb l’emigració és Canadà. Des de fora es veu molt bé. És un model. El Quebec té poder per admetre emigrants sense demanar-ho a l’Estat. Té un model restrictiu a l’entrada. Deixa entrar la gent seleccionada, amb una cultura adequada. Això fa que la convivència sigui millor. Amb tot, en els barris de les grans ciutats també hi ha alguns guettos i aïllament.

 

Coses que es poden fer per afavorir l’hospitalitat.

A la vida quotidiana, parlar amb les mares o pares a les portes de les escoles on porten els nens. Fer obres de teatre a casals de nens i joves.Superar la desigualtat econòmica, deixar d’alimentar hostilitats i donar el primer pas per fer accions mútues de millora d’escola, de parcs i jardins, etc. Crear projectes compartits, fomentar l’encontre en espais adients per la trobada, qüestionar les opinions abstractes sobre un col·lectiu. Dialogar, narrar experiències positives des del respecte i acollint les mocions latents ...

 

Passos per l’hospitalitat:

1. Traspassar la porta de casa, sortir

2. Convertir-se en veí, crear vincles de confiança i suport mutu

3. Deixar sortir vivències socials de confiança i suport mutu.

4. Generar dinàmiques compartides. L’hospitalitat es juga amb el veïnatge i la quotidianitat (micropolítica) on es possible el contacte i construir junts. Participació en algun acte festiu. La senzillesa aparent del gest d’acollida que encarna i desferma dinamismes personals, relacionals i polítics de llarg recorregut.

Grup: 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal