Consoleu!! Is 40,1-5.9-11

Gràcies, Pare, per fer entenedor el so de les teves paraules al nostre cor i revelar-nos el teu desig: consoleu, consoleu-vos!

Ets un Déu que ens necessites per poder mostrar tota la teva glòria. Vas demanar l’acceptació de Maria per fer-te present entre nosaltres.

En el desert de les nostres vides on tot és una immensitat de dunes, on les tempestes de sorra ens impedeixen veure-hi res, on escassegen les mostres de vida animal i vegetal, desitges que et fem un camí perquè amb la teva presència el transformis, ens transformis.

En l’estepa per on ens movem, ara marcada per la COVID, amb grans planícies àrides, de color uniforme i matolls per tota vegetació, ens demanes que aplanem una ruta per fer-te present i mostrar-nos tota la riquesa i bellesa amb què l’has creada i que els nostres ulls entelats no saben copsar.

Tu, Déu, recrearàs la teva obra: alçaràs les fondalades, abaixaràs les muntanyes i faràs de la serralada una ampla vall. En tot ens mostraràs la teva glòria, el teu desig d’anar modelant-nos per fer-nos semblants a Tu.

Sentim la teva crida a no tenir por, Tu ets amb nosaltres, ets el pastor que vetlles per les nostres vides, les coneixes, les participes, les desitges, les estimes, les beneeixes...

Senyor et demanem que la nostra vida sigui sempre un temps d’advent en què preparem un camí per la teva vinguda, en el nostre cor, en la incertesa en què estem vivint; que ens consolem i fem sentir la calidesa del teu braç amb què ens aplegues, l’escalfor del teu pit on es recolzen els anyells; amb la certesa que sempre ens acompanyes en la nostra vida perquè donem vida.

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                Diumenge 6 de desembre de 2020