Del conflicte a la comunió

Xerrada a càrrec de David Buendia Ortuño, Teòleg Evangelista

La segona part de la sessió sobre la Reforma Protestant (500 aniversari) ens la va fer un teòleg evangèlic, David Buendia, un evangèlic convençut i content de ser-ho. Ens explica la història dels Evangèlics a Espanya.

D’entrada, és important fer memòria dels temps passats; pensar què creiem, per saber d’on venim, fins on hem arribat i fer reviure la pròpia identitat.

A Worms, el 1521, l’Emperador convocà molts prínceps, teòlegs, el delegat pontifici i una colla de personatges. També cridà Luter. Tenien allí les obres escrites per ell. Li preguntaren si eren seves i li van exigir que es retractés. Va contestar que sí que ho eren i va afegir: “Si no se’m convenç mitjançant testimonis de l’Escriptura i clars arguments de la raó, estic sotmès a la meva consciència i lligat a la Paraula de Déu. Per això no puc ni vull retractar-me de res, perquè fer alguna cosa en contra de la consciència no és  segur ni saludable. Que Déu m’ajudi, amén.”

PRINCIPIS DE LA REFORMA
1 - Només fe, només gràcia. És la doctrina de la Justificació: La salvació ve per la gràcia i la fe en l’Escriptura. Només Crist ens ha salvat a la creu, en contraposició de la por. El baptisme fa, dels creients, sacerdots universals. Déu fa justos els injustos perquè és bondat i ens ha creat per amor.
2- Només Escriptura, única paraula. L’Escriptura, norma de fe i conducta del cristià, en el seu propi idioma, que s’eleva a idioma bíblic. Educar la gent per llegir-la ells mateixos, convertint els cristians en lectors i discernir ells la Paraula de Déu. Això produeix gran impacte.
3- Només Crist. No cal altra gent intermediària. Crist es va fer un de nosaltres, molt a prop nostre, per tant, no cal intermediaris perquè s‘està en la seva gràcia.
4- Sacerdoci universal dels creients pel fet de ser batejats. Els fidels són reis i sacerdots de Déu, que es complau en tot el que fan.

Luter va fer la Reforma religiosa, però els pagesos alemanys van sentir que les seves paraules implicaven totes les relacions de la vida i els feia sentir hereus del cel. Al principi van protestar contra la imposició humana i la influència de ningú. Van defensar que cap dogma els podia atansar i fer conèixer Déu. Cap diner els podia comprar. Déu no és un comerciant.

PUNTS DE LA REFORMA -SEGLE XVI
-Hi ha una Reforma Magisterial, per ajudar magistrats i prínceps. D’aquí venen els luterans, calvinistes, reformats, anglicans...
-Reforma Radical. Volen tornar a l’arrel. Defensaven l’organització per l’existència de la conversió personal. Hi ha els anabaptistes i els evangèlics.
-Insistència en la conversió i baptisme només d’adults.
-Rebuig de l’organització jeràrquica de l’Església i preeminència dels laics. Tothom és igual d’important.
-Separació entre Església i Estat. Són plans diferents que han de respectar-se.
-No es tracta d’una reforma sinó d’una restitutio. Cadascú és responsable dels seus pensaments i dels seus actes.
-Renúncia a tota forma de coacció cap als fidels.
-Fort compromís social.
-Models de pietat de l’Església medieval: devotio moderna, lectio divina (personal i íntima).

LA REFORMA A ESPANYA
A Espanya, al segle XVI, hi va haver algun brot de protestants, però el van fer extingir els reis Carles I i Felip II. Uns pocs protestants van formar uns cercles humanistes a Valladolid i al monestir de St Isidor a Sevilla. La Inquisició els va destruir. Van morir persones per poc que es desviessin de la religió Catòlica. Es feien “Autos de Fe”, judicis públics. Ho van esborrar tot i no en va tornar a haver fins al segle XIX.

Es van introduir, de la Reforma Magisterial, la Reforma episcopal i l’Evangèlica espanyola; de la Reforma Radical, els Baptistes i Assemblea dels Germans; i de l’Església Pentecostal, els últims d’arribar, els Carismàtics. Només van resistir 12 anys. El context social, polític i històric van fer que fos una història de persecució. Es castigava qualsevol indici de comunisme, maçoneria i tot acte contrari a la Religió i a la Pàtria, també contra l’harmonia social. Se’ls comparava als ateus. Costava considerar germans els qui els perseguien. Hi havia recel i por en el fons.

Actualment s’ha experimentat un canvi. La Constitució espanyola del 1978 dóna llibertat per tenir les creences que vulgui cadascú. Espanya, de “llum de Trento”, “martell d’heretges”, “espasa de Roma” i bressol de St Ignasi, ara té un milió tres-cents mil protestants que n’estan molt agraïts.

Hi ha hagut canvi de paradigma. A Luter, de “fill del diable”, dominat per l’orgull, la supèrbia i l’ambició, hipòcrita, insolent, irascible, etc, ara se li diu: testimoni de Jesucrist, fill de l’Evangeli, mestre en la fe, renovador espiritual, etc.

El papa Francesc ha dit d’ell: “Luter ha estat un reformador que ha posat la paraula de Déu en mans dels homes.” Els catòlics han après Reforma i Escriptura. Des del concili Vaticà II, diversos punts dels que deia Luter, s’han adaptat al catolicisme. L’essencial no separa tant protestants i catòlics. El 1999 van fer un acord fonamental entre catòlics i protestants en allò que és essencial.

Hem passat del conflicte a la comunió. S’ha fet una commemoració Luterano-Catòlico Romana de la Reforma durant l’any 2017. Des de fa 50 anys les coses han canviat. Aquí també es dóna importància a la Paraula de Déu i les lectures en llengua pròpia.

El Papa Joan XXIII deia que veia una acció de l’Esperit Sant en els fets de respecte, penediment i reconciliació. Dels 500 anys de Reforma, se n’ha passat 450 confrontats perquè es miraven només les diferències i tan sols 50 de reconciliació.

Resumint: La salvació només ve per la gràcia, les Escriptures i la fe en Crist.
Consens comú en la justificació i Sagrada Escriptura.
L’Església no està per sobre de la Paraula de Déu, sinó que la serveix. Cal (i es fa) diàleg interconfessional per llimar diferències. Davant de la creu ens trobem nosaltres mateixos com a pobres enriquits; captius del mateix pecat, impius justificats, tristos esperançats...Ens descobrim com a germans i amics; ens obrim a l’altre que té el mateix Pare...

Importantíssim: Oració i Paraula.
Destí: Estimar-nos per sempre i agraïment al Creador.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA - EIDES