El blat i el jull (Mt 13,24-43)

Senyor, ets la llavor que generes vida. Ets feliç quan t’escampes suaument pel món i  vetlles perquè cada llavor esclati curulla de Tu. Mai ni res fa canviar la teva decisió. Gràcies per la bellesa en què et mostres!

El cor arrogant dels homes vol desafiar-te pel desig d’erigir-se en Déu i, malmet la llavor que en ell has dipositat.

Tu els tractes amb clemència, respectes la seva llibertat, mai els retires la confiança, ni deixes de regalar-los noves llavors.

En la vida ens debatem entre el blat i el jull que entapissen el nostre cor i, ens cal  discernir entre l’esperit i el nostre ego quin camí volem seguir.

La vida és un camp d’espigues curulles de grans barrejades amb altres, d’aspecte ben semblant, el jull. Creixen i maduren plegades, es balancegen creant onades i quan n’és el temps segades i, la teva compassió en decideix el seu destí.

El saber que convivim blat i jull en un mateix moment de la història, ens dóna l’oportunitat d’obrir els sentits i el cor i no jutjar als altres, ser compassius, no considerar-nos millors i, emmirallar-nos en el costat fosc de l’altre i preguntar-nos quin és el nostre?

El blat i el jull creixen plegats i Tu en tens la mateixa cura. Perquè a nosaltres ens fa tant de mal acceptar la diferència de l’altre, en la vida del qual t’has complagut i, sols Tu coneixes profundament?

Senyor, perdona el nostre cor que fa créixer el jull i, omple d’esperança el nostre caminar en l’acceptació dels germans.

Senyor, que la llavor de mostassa, que som cadascun de nosaltres, amb la teva cura exquisida ens faci un arbre de branques verdes i tendres, alhora ben resistents, que transmetin frescor, de fulles que es balancegin a ritme suau per airejar l’ambient, on es puguin aturar a reposar, inclús a fer el niu, els altres.

Senyor que la meva vida sigui  deixar créixer la teva llavor com a arbre d’acollida pels altres. Tu ets la branca on sempre trobo un lloc segur i càlid per reposar.

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                          Diumenge 19 de juliol de 2020