Ensenyava amb autoritat Mc 1,21-28

Senyor, ens estem a la Galilea, la perifèria, desitgem una vida sense ensurts, però sense color. No volem saber què passa en el centre on bull la vida, no volem comprometre’ns, sols desitgem viure per nosaltres mateixos, busquem el nostre confort.

Jesús, tu com sempre ens vens a trobar, no t’importa desplaçar-te un llarg trajecte. A la sinagoga, on acudim per tranquil·litzar el nostre interior, apareixes tu, senzill, d’aparença afable, seus entre nosaltres, ho prefereixes a estar dret a l’ambó, i ens parles per compartir el missatge de Déu, el seu amor per nosaltres, la teva vida com a ressò d’intimitat amb Ell.

Vols que deixem la fredor de la perifèria, i ens situem en l’escalfor del cor dels que viuen participant en la construcció del Regne.

Les teves paraules, en un to que ens sorprèn, van fent solatge en el nostre cor, l’amoroseixen, l’enamoren.

La gent, en un sol clam, aplaudeix la teva manera d’ensenyar: des de l’amor, amb amor, oferint amor; des de la coherència què t’inspira i transparenta la teva vida. No hem conegut a ningú com tu, ens atreus, sentim felicitat.

Però el nostre interior, la seva foscor, la debilitat, l’egoisme... emmirallats en Tu s’incomoda, s’agita, es revolta, però l’Esperit ens permet de reconèixer que ets el Sant de Déu, i Tu des d’aquesta escletxa que t’hem obert ens guareixes.

Les teves paraules són de consol. Ens encoratges a venir amb Tu que ens agafes de la mà, a acceptar el teu jou, a treballar junt pel Regne.

Senyor, des del cor enamorat de Tu, et demanem que inspiris el rumb i l’estil de la nostra vida perquè, com la teva, sigui la voluntat del Pare.

                                                                                        Diumenge 31 de gener de 2021

                                                                                                                 Mercè Almirall