Homilia de l'Alexis - Qui és avui desvalgut i qui és opressor? -

IIIr Diumenge de Durant l’any  (Dissabte 26 gener 2019)   ** Lectures al final de l'escrit

1. L’experiència de Jesús

- El d’avui és un dels Evangelis que més m’agrada, el trobo clau per entendre què devia sentir Jesús, com es va imaginar la seva pròpia missió, quin era el sentit de la seva vida, de la seva tasca quan va començar la seva “vida pública”, la seva predicació.

- Natzaret, el seu poble, on ell s’ha criat.  Li toca llegir, i li és “regalat” aquest text on ell trobarà la clau del que està vivint per dins, des del moment del Baptisme, del qual no fa gaire temps (el celebràvem fa dos diumenges).

- El text és fascinant:

- «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu”: tot començar per aquí, per l’experiència més fonda de connexió amb Déu, amb la Font, amb l’Amor, amb el Pare, amb la Força que el mourà travessant un i altre obstacle.

- “ell m'ha ungit: hi ha no només una experiència general de Déu, sinó una missió concreta. Déu no estima en general, Déu estima per a què estimem, i l’amor és concret, la vida es va concretant: això és viure la vida com a missió, i no una missió que Jesús es dona a si mateix, sinó amb el sentiment molt profund de ser enviat. I enviat a què?

- “per portar la bona nova als desvalguts”: Déu està venint, Déu s’aproxima, Déu és tendresa i compassió i comença pels seus fills més apartats, més febles, més malalts i aixafats. Hi ha una bona nova: Jesús la viu apassionadament per dins.

- “m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat”: en la societat de Jesús hi ha gent empresonada injustament, igual com ara. I hi ha presons de tota mena. Déu és vida i no hi ha vida plena sense llibertat.

- “a deixar en llibertat els oprimits”: els poders polítics i econòmics són sovint opressors. En temps de Jesús i avui.

- Jesús va experimentar així la seva missió, per ella donarà la vida, a ella consagrarà totes les seves energies, tota la seva passió. Caminarà, parlarà, guaria, buscarà deixebles, entrarà en polèmica, serà expulsat, insultat, serà aclamat per altres també...

2. I nosaltres?

- I què hem de fer nosaltres? És impossible no llegir aquest text en el context que vivim molt concretament aquí, a casa nostra. Em surten algunes consideracions:

- Se li pot donar una lectura política a aquest text de l’Evangeli? Per suposat que sí! La política entesa en el sentit més digne i més ampli és la preocupació per la “polis”, per la ciutat, pel benestar de tots: no estaran els cristians en els esforços per fer una societat més justa, més fraterna, més solidària?

- En la vida de Jesús m’impressiona una cosa: Israel era una terra ocupada militarment per les legions romanes, que esclafaven tot anhel de llibertat de manera violenta i brutal. Però no sembla que Jesús s’apunti a cap moviment de revolta militar contra els romans. No en parla i defuig tota situació en què sembla que el volen fer líder religiós d’un aixecament així.

- Ara bé, en canvi Jesús s’enfronta de moltes maneres a les injustícies, de manera activa, valenta, sense defugir el conflicte. Molt concretament xocarà amb les concepcions religioses que posen les lleis per damunt de la vida de les persones i també denunciarà l’opressió econòmica dels rics i la idolatria dels diners i del poder.

3. Algunes claus evangèliques pel compromís polític de tots

- Per tant, diria jo, aquest Evangeli ens anima a “viure la política”, a ser cristians en la política? Jo crec que sí, entenent la política en el sentit ampli que dèiem.

- Ara bé, entenc que moltes opcions polítiques concretes són il·luminades per l’Evangeli. Així ho crec. I no crec que es pugui dir avui que una opció política concreta és la lectura bona de l’Evangeli.

- Això sí, diria jo, a tots els cristians que viviu la política en qualsevol dels seus aspectes, ni que sigui com a simples ciutadans, no oblidem coses molt senzilles i que estan a la base de l’Evangeli:

- 1) El respecte profund per l’altre, també pel “rival polític”.

- 2) No deixar mai de mirar als ulls a l’altre, d’escoltar-lo, d’estar disposat a dialogar, de reconèixer-lo com a altre humà, com a germà.

- 3) No deixar mai de pensar que l’altre també pateix, també té una història de patiment, també pot ser “desvalgut” i no només “opressor”.

- 4) De creure que l’altre té part de la veritat, i que amb ell ens cal conviure i construir alguna cosa comuna, on tots puguem viure plenament.

Tant de bo aquí a la comunitat cristiana de Sant Ignasi, per exemple, poguéssim crear grups de diàleg entre persones de postures polítiques i ideològiques diferents. Per trobar-nos, per parlar, per dialogar, per escoltar-nos. No per convèncer-nos els uns als altres, no per triomfar en un debat, no per maxacar-nos, no per dir-nos què indignant és que tu pensis com penses, sinó per escoltar-nos, per portar junts el pes del dolor que hem creat entre tots, per conèixer el dolor de l’altre, i també la seva esperança. Per entendre’l una mica més. Per sortir del simple estereotip: l’altre és molt més que un “independentista”, o un “unionista”, o un carca o un fatxa o un separatista o l’etiqueta que vulguem portar.

Una de les coses que més impressiona en el grup de Jesús, grup de germans que vivien el Regne, és que hi van conviure gent d’opcions polítiques i ideològiques diferents.

Alexis Bueno

===========================================================

Lectures

1) Nehemies 8,1-4a.5-6.8-10

En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble reunit a la plaça de davant la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones i criatures capaces d'entendre-la. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei.

Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que des del lloc on era dominava tothom, i així que l'obrí, tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: Amén, amén. Després es prosternaren amb el front a terra, i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit perquè la lectura fos entenedora.

El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s'havien portat res, que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força».

2) 1ª Corintis 12,12-30

Germans, el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.

Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos. Si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos. Si tot el cos fos ull, com podria escoltar? Si tot el cos fos orella, com podria olorar? De fet, però, Déu ha distribuït en el cos cadascun dels membres com li sembla. Si tots els membres es reduïssin a un de sol, on seria el cos? Per això els membres són molts, però el cos és un de sol. L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta». Ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta». Ben al contrari: els membres del cos que semblen més delicats són els més indispensables, els que ens semblen menys nobles, els cobrim amb més honor, els que ens semblen menys decents, els tractem amb una decència que no necessiten els que ja són decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que dóna més honor als membres que més en necessiten, perquè no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. Per això, quan un membre sofreix, sofreixen amb ell tots els altres, i quan un membre és elogiat, tots els altres s'alegren amb ell.

Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres.

Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguatges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d'interpretar-los.

Evangeli: Lluc 1,1-4;4,14-21

Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l'ensenyament que hem rebut d'aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t'ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

En aquell temps, Jesús se'n tornà a Galilea ple del poder de l'Esperit. La seva anomenada s'estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d'ells i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura».