Pelegrinatge interior

El pelegrí és el nom que Sant Ignasi adopta per definir-se a sí mateix, en el relat de la seva vida.

El diumenge 22 d’abril, 29 membres de la nostra comunitat parroquial sortíem de bon matí, començant un pelegrinatge en autocar cap a Manresa, cap a les fonts de l’espiritualitat ignasiana.

El Carles Marcet s.j. ens acollí i acompanyà tot el dia en una descoberta dels llocs cabdals de l’Ignasi neoconvers i del seu itinerari.

La imatge d’Ignasi ferit obre el nostre pelegrinatge interior: un projecte de vana glòria s’esfondra, per obrir-ne un nou per a la glòria de Déu. Això ens fa examinar els nostres desitjos de glòria vana i d’oblit de Déu.

La “coveta” on pregava 8 hores diàries, l’hospital on s’allotjava, la capella del “rapte”, ens mostren la progressiva maduració espiritual amb els períodes d’escrúpols i desolació, i els temps de consolació i pau. Déu, ens diu Ignasi, el tractava com un mestre d’escola amb un nen. Intentem reconèixer en la nostra biografia, els moments en què Déu ens iniciava en la vida espiritual amb “mocions” i “diversitat d’esperits.

La creu del Tort, on resava freqüentment, i el pou de la llum, on va viure la gran il·luminació del Cardener, ens el mostren ja com un home nou, ple de Déu i de desig d’ajudar “les ànimes”.

A la tarda, després de dinar plegats a la casa d’exercicis, baixem tots a la cova, com en una terra santa, per celebrar una eucaristia molt viscuda i participada activament.

Plens de Déu i de l’espiritualitat d’Ignasi, tornem cap a Lleida, agraint el bé que ens ha fet aquesta visita de Manresa.

Grup d’EIDES