Sant Ignasi de Loiola: Un sant "mundà" *,

a càrrec del P. Llorenç Puig, responsable publicacions CJ

Sant Ignasi se’l considera un sant mundà, com el va definir Burhart Stheinder, perquè tocava de peus a terra, perquè va tenir una intensa vida política, és dir, que va interessar-se pel bé comú, amb una fe a un nivell més gran del comú. (Hi ha hagut sants més místics que es desfan de la cosa mundana).

Encara que s’ha idealitzat la seva figura va ser un home controvertit, amb moltes adhesions, però també algunes aversions. A Catalunya es coneix més l’home pelegrí. Una etapa curta de la seva vida de penitent.

Tothom és fill d’un lloc i d’un temps que el configuren. Té una “vida oculta” bastant pública. Neix a Loiola (Guipúscoa) el 1491 en una família senyorial, burgesa i és el petit de 13 fills. Era un temps de conflictes entre els partidaris dels Reis Catòlics i els del rei de Navarra, que tenia també part francesa. Una situació d’ebullició i d’evolució política. Tots els fills es dedicaven a engrandir la casa.

Ell es cria en l’ambient de la Cort reial com a patge. Allí fa carrera més política que militar. És, com la família, partidari dels Reis Catòlics i va viure problemes com la mort de la reina Isabel, la regència de Ferran, el marit de la reina, la del cardenal Cisneros... És patge de la reina Juana. Depenia dels funcionaris de la Cort castellana. Al mateix temps servia al Duc de Nàjera i a Velázquez de Cuéllar, Contador Mayor del Reino. Els acompanyava en els viatges i, per tant, coneix cortesans molt diferents. Amb ells participa en diversos afers, alguns una mica o bastant foscos. També portava armes.

De sobte hi ha un punt d’inflexió en la seva vida i defensant Pamplona (tropes franceses i navarreses) és ferit. Anava amb el duc de Nájera i diuen que va ser molt coratjós. El porten a casa seva a Loiola per fer la convalescència i recuperació de les ferides durant un any. Durant aquest temps medita: coneix la realitat mundana que li genera experiències importants.

Veu que Cuéllar i Nájera, abans tan poderosos, cauen en desgràcia. A Castella comença a sortir moviments religiosos nous com els “Alumbrados”,  moviment que propugna una espiritualitat de caire protestant... Com que coneix “pujades i baixades” de la vida mundana, el fa meditar i decideix anar a Terra Santa.

Va Montserrat i a Manresa (aprenentatge espiritual). És persona culta i a Manresa actua com un “Alumbrado”. Està en recerca i busca algú que el dirigeixi. Des de sempre vol formar part d’un grup. A Montserrat fa confessió general i li donen  “El Ejercitatorio Espiritual”, espècie de guia espiritual. També té contacte amb una “beata”, persona amb experiència de Déu i en la que confiava molta gent. De Manresa va a Barcelona per marxar a Terra Santa i quedar-s’hi. Els franciscans, que es cuidaven dels Llocs Sants, al cap de tres mesos, li diuen que ha de marxar i no ho fa fins que l’amenacen amb l’excomunió. No s’hi podien quedar tots els que ho demanaven.

Torna a Barcelona per començar una formació bàsica: llatí. Busca un grup de col·laboradors i amics i amigues. Tenia capacitat de conversa, profunditat i cerca. Les dones que el seguien s’anomenaven “Ínyigues” i fins i tot volien entrar a la Companyia.

Volia estudiar més i li van aconsellar que anés a Alcalà d’Henares. Hi va anar i, encara que estudiés, va començar a conversar amb la gent que l’escoltava partint de la seva pròpia experiència. Allí començaven a “colar-se” idees protestants, l'incipient Humanisme i els “Alumbrados”. Això fa que es comenci a discutir entre universitats. A alguns els sembla que Ignasi hi simpatitza, el consideren “Alumbrado” i té problemes. Se li obre un procés inquisitorial i va a la presó. És un ferm opositor del protestantisme i l’acusen de ser protestant. Passa a Salamanca i també sospiten d’ell. Diu Ignasi que es fia tant de la seva fe que, encara que no hi hagués res escrit, seria capaç de donar la seva vida per defensar-la, només amb el que havia vist i experimentat.

Després se’n va a París a estudiar Teologia en ferm, no a mitges com sempre feia. Allí troba una colla d’amics (sempre busca fer grups) amb els quals pot tirar endavant la Companyia. També allí té problemes i és sospitós.

Torna a Loiola per uns assumptes familiars i des d’allí va a Venècia amb la intenció de tornar a Jerusalem. Li diuen que no s’hi pot anar perquè al Mediterrani hi ha l’exèrcit turc i amb el grup de París marxen cap a Roma. Es constitueixen en Fundació i busquen l’aprovació del Papa. També troben cardenals a favor i en contra. Té clar que ha de fer una cosa nova, una Congregació... El va ajudar Margarida d’Àustria, filla il·legítima de Carles V, casada amb un net del Papa Pau III. Ignasi aconsegueix l’aprovació del Papa amb reticències, reforma els plans primers i forma la Companyia. El grup de París es dispersa anant a diferents llocs a missions. Ell es queda a Roma i, des d’allí, envia cartes a tot el món. És a Roma on es canvia el nom: d’Iñigo  passa a anomenar-se Ignasi.

En el temps que vivia Ignasi, l’Església estava decaiguda i corrompuda, lligada al poder i necessitada d’una gran reforma (temps dels Papes Borgia), Papes amb fills, amb gran cobdícia; nomenaven cardenals als vuit i deu anys, publicaven moltes butlles per cobrar diners etc, etc. Ignasi no vol tenir beneficis de l’Església ni acceptar càrrecs eclesiàstics.

Políticament els estats s’estan consolidant. De petits “estats de Taifes” volen formar grans estats amb ambicions expansionistes. És un canvi d’època de veritat. Ell ja té una visió del món global. Es passa de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Surten grans estats: Espanya, Portugal, Estats Pontificis...Com cada canvi, porta profundes crisis religioses, morals, culturals, socials... Comença a sorgir l’Humanisme, grups carismàtics, protestants, Il·luminats... De tot això neix una nova manera de procedir, d’entendre les relacions socials i de vinculació amb Déu.

Aquesta manera d’entendre les relacions i la vinculació de l’home amb Déu, es basa amb tres experiències espirituals que va tenir:

1 - L’experiència de la il·luminació del Cardener. Passejant per Manresa a la vora del riu, va veure la llum, assegut fixant-se en el riu. No va veure visions, sinó una il·luminació i no solament religiosa ja que li proporcionà una nova mirada sobre el món. Això no li passà celebrant o pregant sinó caminant, mirant la realitat de la ciutat.

2 - L’Encarnació. La decisió de la Divinitat d’enviar Jesús al món. En el punt de contemplació de la diversitat de la terra, la seva experiència era la mirada àmplia del món.

3- Una missió. Es decideix per la bandera de Crist, confiar i fiar-se de Jesús. “Si algú vol venir amb mi, ha de treballar amb mi”. Tria un marc ampli: les obres de Misericòrdia. La missió de l’Evangeli: fer totes les obres que calgui per donar glòria a Déu i pel bé comú. Aquestes tres experiències són als  exercicis i són la base de la vida ignasiana.

Les característiques d’aquesta nova manera d’estar en el món són:

a) tenir una visió positiva i compassiva de la Creació tot i que coneixia els “pecats del món”. El cristià està cridat a viure una vida de missió. Exemple, el Papa Francesc amb l’encíclica “Laudato si”.   

b) Ser mediadors en un món polaritzat. Ignasi ho va fer i de quina manera! Al principi és un il·luminat, després busca dintre de l’Església: gràcia i llibertat; fe i raó, ciència i Bíblia. Un mediador criticat per protestants i per la Inquisició; mediador entre marxisme i cristianisme. Sempre posant-se al mig.

c) Antifonamentalisme i antiidolatrisme. Quan el fi de la missió és suprem, infinit, les coses que poden trobar-se pel camí, perden importància. L’home és creat per lloar Déu i salvar la seva ànima, i ha de cuidar les coses per aconseguir el fi pel qual ha estat creat. No absolutitzar les coses és propi de  la Companyia. També ens serveix amb el compromís polític. L’horitzó és el bé comú.

d) Necessitat de purificar les intencions. Si només es segueix una sola cosa es pot caure en el fonamentalisme. Diu Ignasi: comprometeu-vos i discerniu en cada moment, encara que sigui difícil i lluiteu contra les temptacions de poder, prestigi i riquesa.

e)Tenir sempre present mentre vivim que primer, Déu. Buscar la possibilitat de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres; amb el bé comú a partir d’una espiritualitat compromesa en tots els àmbits de la vida.

 

 

 

Hortènsia

* 2a sessió del Seminari sobre Política i Espiritualitat de Cristianisme i Justícia (1-02-2019)

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal