Sant Ignasi pelegrí, a càrrec de Carles Marcet s.j.

En aquest seminari pretenem conèixer St. Ignasi a través de la seva autobiografia. Era una mica reticent que algú l’escrivís fins que ell mateix accedí.

Entre 1563 i 1555, Gonçalves de Càmara va escriure en tres etapes el que Ignasi li havia explicat de la seva vida. El llibre “El Peregrino” explica com Déu va conduir la seva ànima per fer el pelegrinatge de la seva vida. En aquesta biografia ens presenta què passa en el seu món exterior. Què li passa a ell i què li traspassa? Què li transcendeix?

El què voldríem és veure si el seu pelegrinatge ens pot influir o fer-nos veure quin és el nostre pelegrinatge.

El seu pelegrinatge es desenvolupa des que diu que era “dado a las vanidades del mundo” fins a “hallar a Dios en todo”.

En la vida de St Ignasi es consideren les següents etapes:

•    Neix a Loiola. La primera etapa de la seva vida, del 1491 al 1506 (15 anys), són els anys de fixar les seves arrels:  Vida en família benestant, cavalleresca i addicte als Reis Catòlics.

•    La segona etapa, del 1506 al 1521 (15 anys) comprèn la segona adolescència i joventut. S’esdevenen les primeres opcions. Entra al servei de Velàzquez de Cuellar a Arévalo. Té una vida regalada. Mor Velàzquez i entra al servei del Duc de Nàjera, delegat del Rei a Navarra. Vida de Cort i una mica militar.

•    La tercera etapa va del 1521 al 1522. És ferit en la defensa de Pamplona, a favor dels Reis Catòlics. No es vol rendir. Ells és un “caballero vasco”

•    La quarta etapa es desenvolupa entre el 1522 i el 1538 (16 anys). Pelegrinatge per molts llocs: Aránzazu, Montserrat, Terra Santa... fins arribar a París.

•    La cinquena etapa recull des del 1539 al 1556 (17 anys) i és el temps del seu pelegrinatge interior a Roma.

L’autobiografia agafa només la 4a i 5a etapes de la vida d’Ignasi. Comença des que era “dado a las vanidades del mundo”, només “aficionado” de Dios, que aspirava a ser “alguien importante” i tenir fama defensant el valor i l’honra. Va canviant. Primer considera Déu com un amo, després com un Senyor, fins a descobrir que era Amor i vol fer camí amb Jesús en creu i “hallar a Dios en todo”. Per arribar aquí va passar per moments de goig, de molt dolor fins a vestir-se “d’home sant” i gaudir de pau interna.

Són interessants les etapes que va viure el “Pelegrí“ Ignasi fins a sentir-se “conquerit” per Déu, per orientar la seva vida en el lema “en tot servir i estimar”.
 
Al començament, la seva voluntat era de ser una persona important en el món i conquerir honra i fama, però li arriba una novetat inesperada: Ara té temps perquè està convalescent de les ferides que va rebre a Pamplona i llegeix llibres que li donen: una vida de Crist, amb un pròleg sobre els Reis Catòlics (a ell, l’interessen) i vides de sants. S’afecciona a aquestes lectures que li proporcionen pensaments alterns: per un costat la vida de cavaller que li dóna gust, però després el deixa tebi; per l’altre, la vida dels sants que, d’entrada, li costa però després hi troba gust.

Entra en REFLEXIÓ: Si li quedava bon regust quan llegia les vides dels sants volia dir que feia una PROGRESSIÓ, l’obria a la  vida , mentre que la vida del cavaller el tancava, el feia anar enrere. La reflexió el porta al DESIG de reparar, purgar, imitar els sants i fer pelegrinatge a Terra Santa, terra del seu senyor, Jesús. El desig acaba en DETERMINACIÓ: va canviant de vida, conversa sobre Déu; passa el temps escrivint i en contemplació-oració; és a dir, va cap a la CONVERSIÓ.

Passa de cavaller del Rei a cavaller de Crist. Això representa un canvi de perspectiva que encara ha de concretar. Pelegrina a diferents llocs, fins que va a Montserrat el 1552. Viu un moment de gran esplendor espiritual amb l’Abat Cisneros, que escriu “Ejercitaciones de vida cristiana”, un compendi de fets importants de vida cristiana de tot el món. Allí fa confessió general i el gest sacramental de canviar els vestits que portava per vestit de sac i espardenyes davant de la Moreneta, que des d’ara serà la seva Senyora.

S’estarà 11 mesos a Manresa (pot pujar sempre a Montserrat) i passa per tres etapes interiors:
•    Primera, de CONSOLACIÓ poc lúcida. Vivia a l’Hospital on practicava serveis, pregària, pobresa, almoina, vida d’eremita, dejunis, penitència, lluny del món per redimir-se.
•    Segona etapa, de DESOLACIÓ o nit fosca i
•    Tercera etapa de CONSOLACIÓ IL·LUMINADA.

En aquest temps passa de tot: alegries, temptacions, escrúpols per la seva vida passada, confessions, soledat, fins que en aquesta desolació es rendeix. Diu “no puc més”. Així comença a albirar una mica de llum interior. S’adona que el seu interior està habitat. Hi ha el Senyor; que la vida cristiana és relació entre dues persones: ell i el Senyor que porta el timó. Un cop constatat això, ve l’ALLIBERAMENT. Descobreix que la desolació també porta llum i d’ella s’aprèn.

Amb aquesta llum s’imagina com Déu va fer el món, la vida de Crist, veu el sentit de totes les coses i sempre més es mantindrà així: una conversió al món que Déu tant estima. Déu vol que vivim, treballem, ajudem les ànimes i estimem en el món: “En tot servir i estimar”.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA - EIDES

 

Grup: 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal