El pa que és vida 1Re 19,4-8 - Jn 6,41-51

La nostra vida neix de Déu per fer camí, rebent-la cada dia i vivint-la, amb la dificultat que pugui comportar, sempre acompanyats d’Ell, per anar-nos deixant posseir cada vegada més fins a arribar a la plenitud en la trobada amb Ell per sempre.

El camí de la vida, pot ser planer o tenir grans adversitats irresolubles. Si transcorre de forma amable, hi ha moments en què ens fem conscients de la nostra limitació i feblesa per recórrer-la amb integritat i fermesa, seguint les indicacions del mestre.

La vida ens presenta situacions doloroses per afrontar i ens sentim superats, ens fallen les forces, regna el desànim i s’enfosqueix l’esperança.

Per la majoria de la humanitat la vida és subsistir, deixar passar els dies sense  visualitzar un futur, depenent de l’ajuda més bàsica i urgent per a no morir.

Com a Elies, el Senyor, ens convida a menjar i beure d’un aliment que nodreix l’esperit, la nostra interioritat, on Ell resideix, ens dona confiança, autoestima, ens enrobusteix per seguir intentant mantenir la dignitat, en fraternitat amb tots els que lluiten sols o amuntegats en qualsevol racó del planeta.

El Senyor ens dona el millor aliment per poder seguir caminant pel desert, sap que el camí és massa pedregós per poder-lo recórrer sense el seu ajut, i així poder arribar a la muntanya de Déu, l’Horeb.

El Pare ens atreu per instruir-nos en l’amor, per oferir-nos a Jesús com a company de viatge, com a mestre en qui emmirallar-nos i seguir-lo confiant en les seves indicacions, que per la seva radicalitat en la donació dubtem que amb les nostres limitacions i feblesa de cor puguem assolir, però Ell sempre ens omple amb la seva força.

El Pare ens atreu a tots, som seus i tots tenim cabuda a l’empara de les seves mans.  Jesús s’ofereix com l’aliment viu, el més complet, el més nutritiu per sostenir-nos per sempre. En l’eucaristia Ell s’integra en les nostres cèl·lules i ens és vida ara i aquí.

Senyor et demanem que al llarg de la vida aprenguem a afinar els sentits a la teva crida i amb docilitat i agraïment ens deixem instruir en l’amor.

                                                                                             Diumenge 8 d’agost de 2021

                                                                                                                    Mercè Almirall