Ametller florit

 

La Quaresma ens recorda que hi ha un temps per a cada cosa.  I aquest és un temps per reorientar tot el nostre cor cap a Jesús. Un temps per fer dejuni de tot allò que ens té distrets, per tornar a centrar la mirada cap a Déu.  Aquest camí és una oportunitat perquè cadascú, en la seva intimitat, pugui reconciliar-se amb un mateix, els altres i Déu.

 

Però a la vegada, la Quaresma és un camí comunitari. Els cristians som ambaixadors de l’esperança.  El temps que vivim bé marcat per un gran desànim i cansament acumulat.  Sense deixar de ser lúcids i prudents, cal que la comunitat esdevingui ametller florit, anunci de quelcom que ja està arribant.

 

L’Església, que viu i s’adapta a cada moment de la història, també ha de fer una conversió de cor, manifestar l’esperança i mostrar amb gestos senzills que s’obra sempre al canvi.  Hi ha canvis, però, que sembla que costin d’arribar. En aquest sentit l’Església fa molt temps que té un deute amb el paper de la dona. Podem dir que l’Església perd visió quan deixa de banda a les dones i no les deixa participar en el seu govern ni presidir les celebracions. Perquè no és una qüestió merament de poder, sinó de cosmovisió.

 

Una Església que margina a les dones no pot evangelitzar.  Potser el papat de Francesc sigui un temps d’ametller florit, d’albirar canvis que semblin que ens treguin dels hiverns eclesials i ens portin a una nova primavera. 

 

Però de moment, també son ametllers florits totes les protagonistes de la nostra església que de forma coral i diversa ens mostren els seus talents des de la seva manera de fer i viure la fe.

 

El moment que vivim demana conversió de cor, ser fars d’esperança i fer canvis en les nostres actituds i gestos.

 

P. Roger Torres, rector