Canvi d'època, canvi de rumb? (1/3)

A començament de març d’aquest any, l’Equip d’EIDES va proposar una formació per  ajudar a donar les claus de lectura del moment de canvi d'època que estem vivint, i per saber interpretar alguns dels reptes que ens arriben des de la societat, la política, l’economia, etc. 

El  doctor en sociologia, Teo Mellén, professor a la UAB i a ESADE va mirar d’explicar quines eren les claus per entendre l’impacte que ha tingut i té la globalització en les nostres vides. En presentem un resum a continuació.

Introducció a l’anàlisi de la realitat social / Globalització, a càrrec de Teo Mellén.

Actualment estem vivint en un món globalitzat. És un món molt complex. En aquest món globalitzat es pot interactuar amb les mateixes xarxes socials, es pot comprar accions en totes les borses del món per invertir en empreses de qualsevol país. Escoltem els mateixos èxits musicals en qualsevol lloc del planeta. Podem veure les mateixes sèries televisives en tots els països o per Internet, fem servir els mateixos sistemes de comunicació com la telefonia cel·lular o informàtica. Trobem els mateixos centres comercials a tot el món a les mans de pocs, les mateixes botigues de menjar ràpid. Des del nostre PC podem accedir a tota mena d’informació o comprar qualsevol cosa. Però també les mateixes xarxes de narcotràfic, d’explotació de persones, de màfies i desastres de tota mena. El canvi climàtic també afecta a tothom.

En aquest món cada vegada més global s’ha de buscar una nova manera de mirar-lo, preguntar-nos com i des d’on per combatre el conflicte d’identitats a què ens pot portar i buscar recursos per sobreviure. És molt important la informació i la comunicació.

Els àmbits que estructuren la realitat: Una aproximació metodològica.

Hi ha actualment un acord bastant unànime entre els científics socials a senyalar tres grans àmbits que estructuren la realitat actual: l’àmbit tecnoeconòmic, l’àmbit sociopolític i l’àmbit cultural. Cada un segueix els seus propis canvis, el seu propi ritme i senyala un model de conducta peculiar. Són estructures diferents però que poden interactuar entre elles, encara que també poden experimentar tensions.

• Àmbit tecnoeconòmic
  La tecnologia i l’economia formen avui una de les estructures bàsiques per donar resposta al repte de la SUPERVIVÈNCIA. Amb les transformacions tecnològiques i econòmiques s’interacciona amb la natura creant formes de vida i així podem sobreviure. Aquestes activitats com l’agricultura, el comerç i la indústria són tan importants que es poden convertir en clau d’identificació de diferents societats o períodes socials. Així diem societat agrícola, societat industrial, comercial, etc. com s’havien configurat les societats dels dos segles passats.

• Àmbit sociopolític
  La supervivència humana, a més de la dimensió material, té una dimensió social, ja que vivim en grup. La nostra acció no és només amb la natura que la transformem i humanitzem, sinó que també ens relacionem amb els altres éssers humans establint relacions de CONVIVÈNCIA. Formem grups socials, ens dividim la feina, distribuïm i repartim el poder, establim estils de vida, models de conducta, creem institucions, béns públics procurant que hi hagi un bon clima social de convivència. Es fan lleis, s’inclouen drets i deures, criteris de participació i representació ciutadana. S’ordena la política i el seu funcionament, aspectes administratius...Tot això forma el segon gran àmbit sociopolític de la nostra realitat.

• Àmbit cultural
  L’àmbit cultural es refereix a la manera com la societat dóna significat i sentit a la vida humana. La cultura inclou tots els esforços que fem per donar sentit a la nostra existència. La forma l’art, la filosofia, creences, ideals, valors, orientació i actituds que ens ajuden a viure. També hi entren els mitjans de supervivència (àmbit tecnoeconòmic), les relacions socials (àmbit sociopolític). En fi, l’àmbit cultural ens planteja el sentit de l’orientació final de la vida, la dimensió transcendent que satisfaci l’ànsia de plenitud. Per això, les reflexions religiosa, filosòfica, ideològica i científica són fonamentals per a comprendre qui som i quin valor té la nostra existència.

Requeriments per una mirada comprensiva de l'entrorn.

Una visió comprensiva de l’entorn requereix una visió estàtica dels trets de cada àmbit en un període històric concret. Una visió dinàmica per descobrir-ne la interdependència que ens farà comprendre el dinamisme i les tensions que experimenten les grans transformacions socials del present i de processos de canvi que regeixen les nostres vides. Vol dir que hem de ser capaços de:

1- Reconèixer els diversos àmbits que integren la realitat.

2- Conèixer les diferents lògiques que regeixen cadascun d’aquests àmbits.

3- Detectar en cada àmbit quins són els factors clau que activen el procés de canvi.

4- Entreveure quins efectes poden provocar en el seu àmbit i en els altres.

La globalització cultural pot provocar conflicte d’identitats. Poden ser per motius religiosos, de poder, culturals, econòmics, ideològics, per sistema polític (capitalisme, democràcia). En el segle passat, els conflictes eren de caire polític, ideològic, final de la guerra freda, caiguda de la URSS.

Entre els nous conflictes globals hi ha les pretensions universalistes d’Occident enfront de l’Islam i Xina amb xoc de civilitzacions inclòs. En l’àmbit local, aquests conflictes culturals no porten la pau sinó problemes (islam-cristianisme). Civilització és identitat cultural i cal el reconeixement de l’altre.

Conclusions.

La globalització suposa entendre un món complex. Per analitzar la globalització cal fer-ho amb un model d’anàlisi multidimensional. Les tensions globals d’identitat responen a raons de caràcter multidimensional.