Buscar i trobar Déu en la política?*

a càrrec del P. Josep M. Rambla, jesuïta

En aquest tema veurem què en pensava sant Ignasi de la Política. Política i espiritualitat no són temes contraris, ja que es considera que fer Política és cuidar que el món vagi bé, que la Justícia sigui justa, tenir cura que l’Economia s’encamini cap al bé de les persones.

Política és l’activitat humana que busca el bé comú, solucionar els conflictes, cercar el benentès entre persones i el grup. És la forma més particular entre organitzacions, persones i partits de buscar solucions harmonioses. Pot ser la concepció del govern dels Estats, l’art de dirigir un poble, de refer llaços. On hi ha gent que pateix, hi ha Jesús present. Ignasi, diuen, va ser un polític eminent.

El Papa Pius XI va dir que la Política és una de les formes més elevades de Caritat i el Papa Francesc diu: la Política, tan denigrada, és una altíssima vocació, una forma de les més precioses de la Caritat, perquè busca el bé comú. Demana polítics perquè tenen la missió de conduir el poble. Els polítics han de ser persones cultes. Amb només bona voluntat no se solucionen les coses. Han de ser bons economistes, amb estudis amplis i profunds i nosaltres hem de pregar per ells.

Encara que es digui que els polítics tenen mala premsa, no tots s’han embrutat les mans en la Política. N'hi ha més de bons o de bona fe que de dolents. N’hi ha hagut de modèlics. Exemples: Thomas More, en temps d’Enric VIII a Anglaterra, gran cristià. S’oposà a la reina Isabel. El van executar. De Gasperi, Primer Ministre italià. Robert Chumann, francès, en procés de beatificació.- Giorgio Lapisa, alcalde de Florència. Va desenvolupar una política de caire social. Vivia com un eremita en una barraca. Li deien l’alcalde roig. Està en procés de canonització. L’Abbé Pierre, caputxí francès, s’implicà contra els nazis en la Resistència quan van envair París. Per solucionar els problemes, primer es retirava a pregar. Mr. Hammarskjöld (Mr, H.), segon Secretari General de l’ONU, polític  d’espiritualitat cristiana que va dir: he rebut del pare la convicció ferma que no hi ha a la vida satisfacció més gran que servir el país i, de part de la mare vinc de clergues (protestants) i deia que tots els homes són igualment fills de Déu i els polítics són senyors nostres. La plenitud és servir els altres amb abnegació. Va dir que li donava força entregar-se en cos i ànima a la feina. És una cosa molt humana buscar el bé dels altres.

I sant Ignasi? Els primers trenta anys va viure una vida política, humana i social plena i formativa. Tenia poder de convicció. Fins i tot el van seguir algunes dones: “las íñigas”. Tres d’elles van fer vots i van obtenir del Papa fer-se jesuïtines. Després al veure que això podria portar problemes, el Papa les va lliurar dels vots i ho van deixar. Una d’aquestes era especialista en grec, en llatí, en hebreu i en Filosofia. Va predicar a la catedral de Barcelona i a la de Roma.

Ignasi, després de servir Cuéllar, Tesorero Mayor del Reino, va anar a servir el virrei de Navarra. Allí va rebre formació política, d’economia, a fer papers, etc. Diuen que va donar mostres de ser enginyós i prudent en les coses del món i com tractar la gent, així com expert en reconciliar la gent en discòrdies i discussions. Així ho va fer quan el van enviar a un poble de Guipúscoa per arreglar uns conflictes i ho va fer molt bé.

L’horitzó del polític és el Regne de Déu buscat amb mediacions humanes. Déu és un Déu del món i el món de la fe i de la cultura és inseparable de Déu en forma activa.

La Política arrela en la manera de veure el món segons Déu. L’economia i la política són mitjans de treballar per Déu.

Quant al poder s’ha de dir que no és dolent; depèn d’on ve i cap on va. També ho són la cultura i l’economia. Ignasi s’hi relaciona: amb Felip II, amb el rei de Portugal, el virrei de Sicília...sempre amb prudència i sabent que hi ha perill d’embrutar-se.

Diu Ignasi: Fes Política. Potser et farà sofrir, però posa-t'hi amb prudència. Déu t’ajudarà. No es pot mirar la Política des del balcó. S’ha de fer amb mitjans polítics, socials, evangèlics, sense injustícies, valorant espiritualment les coses materials i convertint coses immaterials en bens materials. Exemple: el pa és un assumpte material; el pa del teu germà és espiritual.

També fa notar Ignasi en els seus criteris l’efecte multiplicador de les accions. L’atenció a les persones influents en el bé comú. Elles poden comunicar-se amb moltes persones i, amb l’exemple, poden fer que es multipliquin les bones obres. Això és tan espiritual com una pregària. Cada element econòmic o social és bo segons la direcció i utilitat que li donem. Les coses no són neutres.

Enfocament que va donar Ignasi en alguns casos:

  • Enfront del protestantisme: Al principi no se’n va cuidar gaire, no n’era conscient. Després hi va anar entrant i va veure que tenia connotacions sociopolítiques i va proposar no permetre heretges en el Consell Reial; ningú contagiat d’heretgia segueixi en els seus càrrecs o deixar-los sense paga. Els professors, mestres d’escola siguin també desposseïts dels seus càrrecs, prohibir llibres heretges i cremar-los. Si cal, castigar la gent. Sempre buscant el bé de les ànimes i estendre el Regne de Déu.
  • Els portuguesos volien estendre’s cap a Orient i van voler relacionar-se amb el Negus d’Etiòpia. Ignasi diu que s’ha de mitjançar entre els dos. Diu com s’ha de vèncer i convèncer. S’ha d’intervenir tant en coses de tipus humà com en assumptes religiosos.
  • Proposava una croada contra els turcs que envaïen la Mediterrània. Explica com s’han de fer les inversions, qui ho costejava...Volia el bé comú de les persones. Dóna consells per si es fa guerra i que ho estudiïn. Sense intervenir directament, exhorta.
  • També convida les Universitats a fer estudis d’Economia, Socials, Polítiques,etc., que puguin portar solucions als moments que es viuen. Ho diu dirigint-se especialment als jesuïtes. Ignasi va deixar 50 Universitats i molts col·legis creats.

Conclusions:

  • La Política, orientar-la a la mirada de Déu.
  • El bé, com més universal, més diví. Si es pot fer en un bon grup, millor que fer-ho sol. Importància del testimoni polític fent opció pels pobres i, per tant, viure com a tal.
  • No separar l’interior de l’exterior. Importància del discerniment en la vida política, social, de casa,etc. Pensar millor les coses. Trobar Déu en la Política, buscant el bé comú, el bé dels altres. L’important és el Déu que s’hi fa present. S’ha dit que una bona política és millor que una pregària.
  • L’espiritualitat cristiana no és “barata”. Costa sacrificis. És molt bona l’opció cristiana de la Política, que és buscar el bé comú, és sentit de fraternitat. És posar Déu entre tu i els altres. És bo no inhibir-se de la cosa pública. L’Església podria ajudar a actualitzar-se i seguir els signes del temps. L’Església és mediació, no un absolut. Només Déu és absolut.

        

 

Hortènsia

* 3a sessió del Seminari sobre Política i Espiritualitat

de Cristianisme i Justícia (8-02-2019)

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal