Creure en la sostenibilitat II: Les religions davant el repte medioambiental

Si a la primera sessió es parlava de la “teoria” de l’Ecologia, del medi ambient i de la Natura en general, en aquest parlarem de “solucions pràctiques” que podem realitzar. Tothom hi té dret i obligació.
Si volem fer un pla de sostenibilitat i d’Ecologia en una parròquia, en principi es necessita una etapa de formació, tant per part dels capellans com dels feligresos. Cal una Comissió diocesana d’Ecologia. Això ja s’està realitzant en diverses ciutats. Formen agents pastorals d’Ecologia integral. Aquests agents pastorals necessiten:
•    Conèixer la normativa mediambiental local.
•    Aprendre tècniques de bones pràctiques en relació amb la Natura.
•    Conèixer i fomentar els objectius de desenvolupament sostenible; ONGs ecologistes...
•    Es necessita dinamisme i pressa.
•    Saber treballar en comunitat amb ajuda del públic de la Parròquia.
•    Tenir sensibilitat espiritual cristiana i solidaritat.
•    Conèixer tradicions entorn de la Creació i celebrar-la amb acció de gràcies i oració.
•    I, sobretot, compromís amb l’encíclica Laudato si, conèixer-la i viure-la.

Els processos de conversió ecològica de les persones s’han d’estudiar bé. Dependran de si la parròquia és urbana, rural, de ciutat gran, santuari etc. Conèixer les persones que la formen perquè es facin càrrec de les diferents tasques, com el consum, les relacions amb les autoritats, la coordinació amb altres parròquies, la cooperació amb ONGs, relacions veïnals, gestió i subministre d’aigua, gestió de residus, economia, contaminació ambiental, etc, etc.

S’ha de fer un mapa de totes les activitats que es volen realitzar i distribuir la feina entre les persones especialitzades entre els parroquians. Tasques com:
Inversió en energies renovables (llum, calefacció), aïllament tèrmic; generar cooperatives per tractament de residus i bones pràctiques; campanyes de sensibilització en sostenibilitat comunitària i veïnal; fomentar el comerç sostenible; generar àmbits de debat per la millora mediambiental del barri; tallers educatius; fomentar premis ecosocials que incentiven bones pràctiques; usar paper reciclat; no usar productes tòxics per la neteja; apagar llums; reduir el volum acústic; millorar els sistemes de ventilació; sol·licitar subvencions i  seguir els consells de l’encíclica del Papa Francesc Laudato si. És importantíssim reduir el consum i aprofitar; seguir la norma de les tres R:
•    REDUIR el consum amb vida sòbria
•    REUTILITZAR evitant material d’un sol ús
•    RECICLAR per allargar la vida dels objectes
Totes aquestes iniciatives poden fer-se a nivell parroquial, d’escola, de poble i sempre començant a nivell personal. Tothom hi és cridat.

Tot això ha d’anar fent-se a poc a poc i no frustrar-nos si el resultat no s’aconsegueix totalment amb la rapidesa que desitjaríem. Per a cada acció s’ha de fixar un termini tenint en compte els mitjans disponibles i també es pot dissenyar un pla estratègic que duri de cinc a deu anys i revisar-lo anualment.

Que l’Església s’involucri en la qüestió ecològica fa que es puguin assolir tres oportunitats: Una oportunitat Pastoral: pot accedir a noves iniciatives, conferències internacionals i pot establir diàlegs nous amb tota classe de gent. Una oportunitat Teològica per redescobrir l’Escriptura, la Tradició, el Magisteri de l’Església. Tornar a les fonts per repensar el Cristianisme. Una oportunitat Espiritual per actualitzar la fe a la vida diària. Jesús utilitzava metàfores amb les flors, la vinya, la pesca, amb les coses naturals del seu poble. Ens connecta amb la Creació.

Hi ha unes actituds o ressorts espirituals que fan passar allò que és intern de la persona a l’exterior, a l’acció. Aquests ressorts són:
•    HUMILITAT: Som un punt insignificant en el món. Som limitats i no som ningú per alterar l’ordre de la Natura. El contrari és la prepotència.
•    AGRAÏMENT: Contemplació agraïda del món per cuidar de la fragilitat dels pobres i de l’ambient. Som part d’una xarxa complexa i el que tenim és un regal. El contrari és l’autosuficiència.
•    RECONCILIACIÓ amb Déu i amb els germans. També amb la creació, amb la Natura i amb nosaltres mateixos. El contrari és la ruptura o el pecat.
•    LUCIDESA: La interdependència dels cristians és volguda per Déu. Cap criatura es pot abastir sola. Tots depenem els uns dels altres. La lucidesa està relacionada amb la saviesa. És una visió sapiencial de la realitat. El contrari és la alienació.
•    SOBRIETAT: Senzillesa de vida. Viure millor amb més poc. Això vol dir sobrietat i dimensió espiritual del treball; treball cuidador i respectuós amb l’ambient. El treball impulsiu amb excés no és bo per a ningú.
•    Hem de passar del consum al sacrifici; de l’avidesa a la generositat; del malbaratament a la capacitat de compartir; una ascesi que significa aprendre a donar i no simplement a renunciar. El contrari és l’excés.
•    ACCIÓ: Si seguim totes les accepcions que hem dit, arribarem a l’acció; acció de l’Església que, a més de recordar el deure de cuidar la natura, ha de protegir la persona contra la destrucció de si mateixa. El CO2 fa mal a la persona humana. El contrari és la indiferència.
•    INTEGRACIÓ: Per a un desenvolupament humà integral. Nosaltres i les nostres característiques formem un tot i som la mateixa persona al treball, a la parròquia, amb els amics, en família. S’han de trobar camins adequats per resoldre els problemes més complexos del món actual. El contrari és la fragmentació.

És un goig que les Esglésies en general, hagin pres part en aquesta visió cosmològica que millora la relació home-natura i ho consideri un afer necessari i urgent. Tothom tenim obligació d’involucrar-nos-hi.
________________________________________________________________
Aquest resum correspon al Segon seminari de Cristianisme i Justícia - Eides, celebrat el 25-01-20 a la Parròquia de Sant Ignasi de Lleida.