Dues petites monedes Mc 12,38-44

Jesús, avui t’atures per a valorar, no quina és la quantia, si no quina és la passió que impregna les nostres aportacions per anar donant presència al teu Regne. Penetres la teva mirada amorosa que tot ho accepta, perdona i agraeix al nostre cor i acceptes els sentiments que inspiren la donació.

Els que estan satisfets per les seves riqueses, les mesuren, viuen atemorits per la seva possible devaluació, en tenen moltes, però no satisfets en desitgen més. Senten que ells les han assolides, n’estan orgullosos, però des del seu interior, on Tu habites, entreveuen que pertanyen a la humanitat i, és des d’aquest sentiment que els convides a donar una part dels seus béns, a fer-te una mica d’espai en el seu cor. Són tantes les riqueses que els sobren; quan gran és la seva pobresa!!

Per la humanitat sofrent cal alegrar-se’n, clar que són les engrunes que cauen de la seva taula, però si hi hagués més fundacions Bill i Melinda Gate s’avançaria en la investigació de la vacuna de la Malària o en el tractament d’altres malalties que maten als éssers del tercer món.

Les nostres monedes ens atorguen riquesa, són l’amor i la vida que emanen del Pare i que en agraïment i lloança, les oferim per donar forma, ara i aquí, al seu Regne.

Les monedes son tot el que posseïm, necessitem i ens fa viure, ets Tu en nosaltres. Cal deslliurar-se’n, oferir-les, oferint-te a Tu, per anar engrandint el nostre espai interior que Tu amorosament vas entapissant. Ens fem rics donant-nos, donant-te, omplint-nos de Tu sense sentir-nos mai plens, sense que res ens sobri i que com a flama incandescent des del més profund ens fa anhelar rebre’t fins a la fi dels temps.  

Quines són per nosaltres les dues petites monedes de coure? El nostre temps, un  somriure, unes paraules de consol, l’abraçada que ens iguala i transmet dignitat, els talents que en la tasca de cada dia posem en funcionament, el testimoni de confiança que des de la malaltia els pacients transmeten, la solidaritat dels habitants de la Palma amb els que el volcà els ha desposseït de tot, és la petita engruna plena de Tu que ens saciarà, ja ben rics, al banquet a què ens convides per sempre

Senyor, que la nostra vida sigui d’agraïment pels dons que diposites en cadascun i que sapiguem viure’ls amb les mans ben obertes per a dipositar-los a la sala del tresor.

                                                                                   Diumenge 7 de novembre de 2021

                                                                                                                    Mercè Almirall