HOMILIA DE L'ALEXIS - HEM VIST EL SENYOR!

II Diumenge de Pasqua (Dissabte 18 abril 2020)   ** Lectures al final de l'escrit

L’Evangeli d’avui m’arriba en la meva pregària com una llum potent sobre la nostra situació. Els paral·lelismes són tan clars!

• Els deixebles estan tancats amb les portes tancades...

... i nosaltres estem confinats

• ells tenen por dels jueus...

... i nosaltres tenim por de tantes coses!!...

• Jesús entra i es posa al mig d’ells...

... Pasqua per nosaltres ara és viure i descobrir de quina manera Jesús està entrant al mig de la nostra vida i dels nostres confinaments

• Jesús els diu: “Pau a vosaltres”

... i és el que ens diu a cada moment: “Pau, no tingueu por, estic amb vosaltres”

• Jesús els ensenya les mans i el costat, és la garantia que no és un fantasma o una al·lucinació: el qui ha Ressuscitat és el Crucificat. Ell, Jesús, amb les seves ferides, amb el mateix missatge, amb la mateixa missió..

... i avui ens segueix recordant: el primer lloc on trobarem el Crist ressuscitat avui és entre els ferits en les mans, en el costat, en els pulmons, en les seves malalties, pobreses, humiliacions, maltractaments...

• Els deixebles s’alegren de veure el Senyor...

... i nosaltres tenim un signe del pas del Ressuscitat en aquells moments en què ens visita una alegria que ultrapassa el cansament i la por, que supera els egoismes i els tancaments.

• Jesús els diu: “com el Pare m’ha enviat a mi, també us envio a vosaltres”...

... i ens segueix dient el mateix: com jo he estimat, com jo he guarit, com jo he caminat, com jo he anunciat... sigueu cristians és a dir “altres Crists” enmig dels vostres germans.

• Jesús els diu “rebeu l’Esperit Sant” perquè la missió no és fàcil,

... i ens recorda avui: no us recolzeu en les vostres pròpies forces, sinó en la força suau, discreta  i indestructible de Déu!

• I Tomàs dubta, no s’ho creu. El que han vist ha de ser una al·lucinació d’ells...

... i en Tomàs, en els seus dubtes, sospites i dificultat per creure estem tots!

• Però Tomàs no se separa de la comunitat, és recolzat per la força de la comunitat...

... i nosaltres també podem sentir com la comunitat i la seva fe ens recolza, ens arrossega quan nosaltres sols defallim

• I una setmana després allà està Tomàs amb els germans, malgrat les seves dificultats...

... i nosaltres busquem maneres de fer comunitat malgrat el confinament, com un grup de joves que cada nit es connecten per Skype, llegeixen l’Evangeli, canten, comparteixen on han vist el Senyor cada dia...

LECTURES

1) Fets dels apòstols 2,42-47

Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.

Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.

Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

2) Primera carta de Pere 1,3-9

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. L'esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d'entristir per poc temps diverses proves. Si l'or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'estimeu, i des d'ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Evangeli Joan 20,19-31

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.