Pregàries

Finalitza la jornada i les forces flaquegen, ens manté el desig de compartir amb Jesús el que hem fet, els nostres èxits, les dificultats amb què ens hem trobat. Tu Jesús vens a trobar-nos, com sempre la iniciativa és teva, i ens suggereixes que pugem a la barca, on tant t’agrada navegar, per estar sols i tranquils en la teva companyia.

Jesús et sorprèn que no tinguem fe, que no visquem la nostra vida en la plenitud que dona fer-ho en TU.

Vivim segons els nostres desitjos, les nostres possibilitats, ambicions, amb un horitzó que ens prefixem i cap a on ens encaminem intuïtivament esmerçant esforços, esquivant obstacles, cobejant i envejant els èxits d’altres i amb tot per no aconseguir mai sentir-nos satisfets. Tu Jesús vas en nosaltres, ens acompanyes, ens estimes i pacientment esperes i confies que un dia sentirem el teu truc i t’obrirem la porta.

Jesús, que atreia de Tu a tanta gent que t’esperaven, et seguien, t’envoltaven, t’escoltaven fins a oblidar-se d’ells mateixos, fins de menjar?

Jesús ens va mostrar com hem de viure la vida: un temps de silenci i pregària per a trobar interiorment a Déu, per discernir com desitja que mostrem el seu amor i, un temps d’activitat i moviment, de sortir de nosaltres mateixos, per recórrer el camí que ens portarà a l’abraçada del Pare. Jesús ens il·lusiona a agafar la barca on ell puja com a company de viatge.

Jesús, ens convides al teu sopar, sentim que serà una ocasió ben especial; ens invites per WatsApp, mail, trucada telefònica o personalment piques a la nostra porta. És gran el teu desig per preparar-lo plegats i compartir-lo!

Nosaltres sorpresos i donada la nostra inexpertesa et preguntem: “On vols que el disposem?”. Ens il·lusiona la proposta i ens dirigim a l’indret que tu ens indiques, per  tenir cura, amb amor, fins del més petit detall.